“Els russos estan marxant del país en massa”, ens explica la Larissa des de Sant Petersburg. “És molt difícil anar-se’n ara, però, en quan veu l’oportunitat, la gent surt per qualsevol mitjà”. Marxen empesos per una regressió de les llibertats més que palpable. Rússia mai no ha estat un model de llibertats, més aviat era un exemple de que el simple fet de votar no converteix un Estat en democràtic, però des de l’inici de la guerra els pocs drets dels que gaudien els seus ciutadans van desapareixent.
Des del minut zero Putin ha anat advertint als ciutadans que estan contra la invasió o, simplement, critiquen les decisions del govern. Els qualifica d’“insectes que han de ser eliminats”, dels què “els russos sabran com ocupar-se a través de l’autopurificació de la societat”.
Els mitjans de comunicació independents han desaparegut i els canals oficials difonen com a informació pura propaganda que parla del suposat assetjament i assassinat de ciutadans russòfons i aprofita programes de televisió on un joveníssim Zelinski apareixia parodiant Hitler per presentar-lo com un nazi. L’actual president d’Ucraïna és jueu, alguns dels seus familiars van morir en camps de concentració durant la II Guerra Mundial i quan va arribar a una presidència que ni ell mateix s’esperava va posar-se a estudiar ucraïnès a corre-cuita perquè només parlava rus.
A la televisió oficial la guerra no existeix. Tant és així que Marat Basharov, un conegut actor moscovita, va ser acomiadat del teatre on treballava desprès de fer públic el seu suport a la intervenció militar a Ucraïna. Va cometre el crim imperdonable de pronunciar la paraula “guerra”.
Els russos que abandonen el seu país ho fan també per fugir d’una situació econòmica que es degrada amb una rapidesa alarmant. Només la marxa de les empreses occidentals ha suposat la pèrdua de més de 120.000 llocs de treball directes. Algunes fonts estimen que l’atur, que a primers d’any rondava el 4,7%, pot arribar a situar-se per damunt del 20% a final d’any. La pujada de preus sembla inaturable.
“No t’ho creguis quan diuen que no tenim menjar als supermercats, no és veritat”, explica l’Irina des de Kazan, però reconeix que “la tinta per les impressores costa avui cinc vegades mes que abans del començament de la “intervenció especial””. El cert és que alguns productes van molt buscats. És el cas del sucre, que ha disparat el seu preu més del 37% i escasseja a les botigues. Encara han pujat més els plàtans, un 49%, i no parlem dels tomàquets, pels quals avui cal pagar un 57% més que fa algunes setmanes. Al costat d’això, que el sabó o la llet només hagin incrementat el seu preu un 10% i un 6,5% respectivament sembla una bona notícia.
En aquesta situació, la compra i venda de mercaderies obtingudes a través del saqueig de les cases dels territoris ocupats pot ser un bon negoci. El que en un primer moment eren robatoris de polseres, anells o roba interior per regalar a les xicotes que esperen la tornada dels combatents s’ha industrialitzat. Irina Vereshchuk, ministra ucraïnesa per a la Reintegració dels Territoris Temporalment Ocupats, denunciava que els soldats russos van robar catorze tones d’aliments i medicines que havien portat com ajuda humanitària a Melitopol dotze autobusos durant un viatge per evacuar refugiats. No és un cas únic. A Enorgodar els ocupants van aturar un repartiment de menjar entre els civils de la ciutat per quedar-se amb els queviures.
Es possible que part d’aquesta ajuda hagi estat venuda en alguns dels mercats informals que organitzen de tant en tant membres de l’exèrcit rus per treure alguns dinerons amb el botí obtingut robant cases que han deixat enrere els refugiats desitjosos de fugir del front o de civils assassinats. A Narovlia, a Bielorrússia, on les hosts russes tenen la seva reraguarda, es poden trobar a la venda enmig del carrer rentadores, rentaplats, neveres, joies, cotxes, bicicletes, motos, vaixelles, catifes, obres d’art o cosmètics provinents del saqueig. Ni tan sols se salven les joguines dels nens. No gaire lluny d’allà, a Mozyr, s’han vist soldats acabats de tornar del front descarregant de camions militars Kamaz paquets amb el fruit dels robatoris per enviar-los camí de les seves llars a través del servei rus de lliurament urgent de mercaderies CDEK.
