Europa i els EUA denuncien “crims de guerra” per la massacre de Bucha a Ucraïna

El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha promès que s’aplicaran noves sancions de la Unió Europea a Rússia i que es recolliran “les proves necessàries per perseguir el cas als tribunals internacionals”

Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea (Wikimedia Commons)
Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea (Wikimedia Commons).

Ucraïna està guanyant terreny a la regió de Kíev i, al mateix temps, està descobrint els horrors que ha deixat al seu pas l’exèrcit de Vladímir Putin. Desenes de cadàvers de civils i de soldats, alguns d’ells a fosses comunes. Les imatges de la ciutat de Bucha romandran durant molt de temps en el record d’Europa. La reacció de la UE i els EUA ha estat immediata i han condemnat els crims de guerra comesos a la localitat ucraïnesa mentre que Rússia ha negat “rotundament” la veracitat dels fets.

El Govern ucraïnès ha reclamat “mesures devastadores” contra el règim de Putin per les atrocitats que fan recordar la guerra dels Balcans i la Segona Guerra Mundial. “La massacre de Bucha ha estat deliberada. L’objectiu dels russos és eliminar a tots els ucraïnesos que puguin. Hem de detenir-los i tirar-los a palades”, ha denunciat el ministre d’Exteriors ucraïnès, Dimitro Kuleba, que ha demanat que Occident aprovi “sancions massives” com seria el cessament definitiu de la compra de gas rus.

“Els cossos de persones amb les mans lligades, que han estat assassinades per soldats russos, jeien als carrers. Aquestes persones no estaven a l’Exèrcit. No tenien armes. No representaven cap amenaça. Quants casos més estan ocorrent ara mateix als territoris ocupats?”, ha qüestionat el negociador ucraïnès, Mijail Polodiak.

Occident, unit contra la massacre

El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha promès noves sancions de la Unió Europea després d’acusar l’exèrcit rus de cometre “atrocitats”. Ha anunciat que començarà la “recopilació de les proves necessàries per perseguir el cas als tribunals internacionals” i ha promès que “ja estan en camí noves sancions i més suport”. Alemanya ha informat que convocarà aquest dilluns, 3 d’abril, als seus aliats per “endurir” les sancions.

L’ONG Human Rights Watch i líders de la UE i dels EUA han titllat les accions a Bucha com a “crims de guerra” i ja s’està fent el treball necessari perquè Rússia respongui davant la Cort Penal Internacional. “Consternada pels informes d’horrors indescriptibles en àrees de les quals Rússia s’està retirant. Es necessita amb urgència una recerca independent. Els perpetradors de crims de guerra hauran de rendir comptes”, ha sentenciat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

El secretari d’Estat dels EUA, Anthony Blinken, ha deixat clara la seva postura: “Havíem dit que era possible que Rússia fes atrocitats i que durant aquesta agressió Moscou ha comès crims de guerra”. “Estem treballant per documentar-los, per aportar informació i lliurar-la a les institucions pertinents perquè tinguin totes les dades”, ha declarat.

Human Rights Watch ha explicat que és necessària una “exhumació professional” de les víctimes. “Les famílies i les autoritats volen enterrar-los ràpidament, una cosa comprensible, però es podrien destruir proves”, ha assenyalat l’assessor especial de l’organització, Fred Abrahams, al seu compte de Twitter.

“El món ha de ser conscient del que està succeint. Han d’imposar-se sancions més dures”, ha indicat la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. “No permetrem que Rússia encobreixi la seva implicació en aquestes atrocitats amb desinformació cínica i garantirem que les accions de Rússia vegin la llum”, ha dit la ministra d’Exteriors del Regne Unit, Liz Truss.

Negació “rotunda” de Rússia

El Kremlin ha negat “rotundament” que les seves forces hagin comès crims de guerra a Bucha. El Ministeri de Defensa ha assegurat que “ni un sol resident local va sofrir accions violentes” durant el temps que la ciutat va estar sota el control de l’exèrcit rus. Ha assegurat que “totes les unitats russes van abandonar per complet Bucha el 30 de març” després de diversos dies de bombardejos de les forces ucraïneses i que un dia després de la retirada l’alcalde de Bucha “va confirmar que no hi havia militars russos a la ciutat sense esmentar mai l’existència de residents crivellats als carrers”.

La via diplomàtica pot trontollar després dels fets de Bucha. No obstant això, a una entrevista a la televisió RADA, el cap de la delegació negociadora ucraïnesa ha apuntat que Putin i Zelenski podrien reunir-se “aviat” a Turquia. “Ens estem preparant pel moment més important. El confirma la nostra tesi que els esborranys ja s’han desenvolupat prou com per a realitzar una consulta directa entre els líders dels dos països”, ha conclòs.

(Visited 138 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari