Una de les poques coses que poden aturar Putin, potser l’única, és la tornada a casa de soldats russos en taüts. D’aquí que des del primer moment Ucraïna hagi centrat els seus esforços en provocar el màxim nombre de baixes. D’aquí la insistència de Putin en amagar tant com sigui possible els seus morts. Una ocultació que de vegades és física, enterrant i cremant cossos al mateix front de combat. El nombre de soldats morts és prou elevat com per que es comencin a donar casos d’ insubordinació. Un desembarcament a Odessa es va suspendre per dos cops davant la negativa dels soldats a combatre. El passat 23 de març el coronel Yuri Medvechek, comandant de la 37 brigada de fusellers motoritzats, va ser atropellat amb un vehicle blindat pels seus propis homes a Makariv, prop de Kiev, farts d’uns combats on havien vist morir la meitat dels seus companys. Altres vegades la frustració es manifesta en forma d’assassinats entre la població civil.
D’aquí l’interès de Putin en externalitzar la guerra, que es tradueix en pressions a Bielorrússia per entrar a la guerra, cosa a la què, de moment, el tirà Lukashenko es resisteix, doncs sap que només un 3% de la seva població dóna suport a una intervenció al costat de Rússia i que les recents revoltes que gairebé li costen el càrrec i el coll encara estan fresques. Putin també ha intentat amb un èxit relatiu reclutar 40.000 voluntaris a Síria i altres països afins.
Una tercera font de combatents són les zones ocupades, on es recluten homes per lluitar al front. No és una tasca fàcil. Els intents dels ocupants per posar la població dels seu costat no semblen reeixits.
Els alcaldes de les ciutats sotmeses al poder de Putin són segrestats i substituïts per noves autoritats col·laboracionistes. Els serveis públics han desaparegut i s’obliga al ciutadans a pagar-los en efectiu. El rus s’imposa com a idioma a les escoles i alguns testimonis asseguren que s’ha arribat a disparar contra professors que parlen en ucraïnès als seus alumnes. Molts ciutadans són deportats. A alguns els traslladen a Sakhalin, una illa remota a l’altre extrem del món, al nord del Japó, no sense haver-los obligat abans a signar un document pel que es comprometen a no sortir d’allà durant un mínim de dos anys.
A llocs com Melitopol, a mig camí entre Crimea i Mariupol, alguns testimonis expliquen que els russos estan requisant els passaports ucraïnesos i es preparen per crear una nova “república popular”, avalada per un referèndum,similar a les de Donetsk, Lugansk. És el mateix que ja van fer a Crimea i, també, a Osètia i a Abjàsia desprès de la guerra amb Geòrgia. En teoria existeix la possibilitat de fugir dels territoris ocupats, però en la realitat la corrupció de l’exèrcit rus ho fa impossible. Per poder abandonar la ciutat cal superar fins a catorze punts de control. Controls que només es poden travessar previ pagament d’entre 200 i 500 dòlars a cadascun. Pocs s’ho poden permetre.
A altres ciutats ocupades, com Kherson, segueixen produint-se gairebé cada dia manifestacions contra Putin malgrat una repressió que cada dia és més forta.
Un elevat nombre de baixes impossible d’ocultar, la resistència dels ucraïnesos a les zones ocupades i les dificultats per importar carn de canó poden estar al darrera del recent anunci del Kremlin de centrar els seus esforços a la zona del Donbass, un lloc que ja controlava abans de la invasió a través de les milícies que es van revelar contra el govern de Kiev desprès de la revolta del Maidan.
El subsòl del Donbass amaga una de les reserves de liti més important del món. Un metall rar indispensable per elaborar les piles del telèfons mòbils i dels vehicles elèctrics del qual Europa podria arribar a ser autosuficient si algun dia Ucraïna acabés entrant a la Unió. Un dia llunyà, doncs ni la UE ni l’OTAN admetran mai com a membre un país amb una guerra interna. Suposaria veure’s implicats de forma directa en un conflicte armat.
Però el malson de Putin, la seva insistència en allunyar Ucraïna de la Unió rau aquí. Per seguir sent una potència Rússia necessita desesperadament una Europa depenent dels seus recursos naturals. En unes dècades, si la transició energètica surt endavant, el liti serà molt més estratègic que el gas o el petroli. Aquesta és la veritable raó d’una guerra que es lliura a Ucraïna, però que és contra Occident.
