La primavera arrenca amb noves mobilitzacions per l’alça de preus

Si la inflació puja més i la dinàmica econòmica baixa, hi haurà més sectors en risc

L’escenari econòmic actual és tan complex que pot provocar noves mobilitzacions al carrer i generar una radicalització d’opcions de vot d’extrema dreta, amb posicions antieuropees. El tècnic en gestions empresarials Óscar Pancorbo alerta, en declaracions a EL TRIANGLE, que “si no donem solucions a un problema econòmic, que està relacionat amb la inflació, es pot generar una radicalització en el vot i posicions més extremes en poden sortir afavorides. Si el vot es concentra en posicions antieuropees, pot ser molt dolent per la Unió Europa (UE)” , fet que generaria una UE “més feble i més fràgil”, i això condicionaria el model europeu que “ens dona beneficis a nivell social, econòmic, de seguretat o democràtic”.

Des de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), avisen que la situació és “insostenible” i “inadmissible”, i ja estan treballant en un nou calendari de mobilitzacions, després de dos anys de paralització d’accions reivindicatives a causa de la pandèmia. En declaracions a EL TRIANGLE, el president de Confavc, Jordi Giró, sosté que hi ha noves sortides previstes al carrer perquè cal pressionar les administracions i també l’opinió pública. La setmana passada es van manifestar a les quatre capitals catalanes al costat de la plataforma +Drets+Justícia Social, els sindicats CCOO i UGT i les organitzacions d’autònoms CTAC i Uatae, sota el lema “Frenem els preus: evitem la pobresa”.

Jordi Giró detalla que “la mobilització expressa la necessitat de demanar solucions a una situació insostenible per la disbauxa en els preus energètics, la desprotecció en l’habitatge, els preus desbocats en els productes bàsics i els increments en els carburants. I tot això ha accentuat una problemàtica de pobresa que ja existia”. Segons Giró, “hem estat dos anys anestesiats i les administracions i els lobbies econòmics han anat fent la seva de forma silenciosa i, al final, ens trobem en una situació feta de facto”.

D’acord amb les demandes del col·lectiu, cal canviar el sistema de fixació dels preus elèctrics, impulsar la transició energètica i frenar els beneficis abusius de l’oligopoli energètic. La rebaixa dels impostos sobre la factura de la llum s’ha de mantenir, i també cal que s’estengui temporalment als hidrocarburs. Una altra demanda és controlar el preu dels lloguers i evitar la revalorització en funció de l’IPC.

Pel president de la Confavc, “els preus estan al marge de la realitat a causa de la forta inflació” i “no s’estan repercutint les càrregues a tothom igual, sinó que hi ha una part de la població que viu amb menys qualitat de vida, risc de pèrdua d’habitatge, talls de subministrament, dificultats per accedir a productes bàsics i la gent més humil pateix més. Cal repartir les càrregues entre qui pugui aportar més”.

La guerra a Ucraïna, a més, “ha posat sobre la taula els dèficits existents que teníem en qüestions com les energètiques, i demostra que els deures no s’havien fet bé”. Per això, el president veïnal considera que s’obre l’oportunitat de parlar a fons de temes estructurals i d’escoltar la veu del carrer. Segons Giró, ”el debat a Europa sobre la transformació energètica i ambiental és inajornable, i tenim l’oportunitat de plantejar aquests temes de forma seriosa”.

L’assessor financer Óscar Pancorbo reconeix que estem en un escenari econòmic complicat perquè, si la inflació alta no va acompanyada d’un creixement econòmic, podem entrar en el que es denomina estagflació. Això voldria dir que, “en no existir creixement a l’economia, s’impedeix que els salaris es puguin actualitzar en base a l’IPC, i el risc és clar. Si els salaris no pugen però el cistell de la compra sí, la dificultat és més gran”. En un escenari de creixement econòmic baix i inflació alta, “és bastant possible que molta més gent surti a fer vaga”, afirma Pancorbo.

L’expert financer diu que l’estagflació s’ha corregit en altres ocasions amb una pujada del tipus d’interès per part del Banc Central Europeu. Ara, però, remarca, “sortim d’una crisi del 2008 i d’una pandèmia que ens ha deixat a empreses i Estats amb un deute molt alt, i tipus d’interès baixos. Si els tipus d’interès baixos deixen de ser-ho, i pugen, el problema passarà de ser dels camioners a ser de l’Estat, que haurà de pagar molt més pel deute, i això per fer-hi front porta l’Estat a reduir serveis públics o bé incrementar impostos”.

Com a opció a consensuar per part dels països europeus, l’expert indica que el BCE podria eliminar del seu balanç el deute públic que va comprar als Estats, i això hi ajudaria, juntament amb una alça suau dels tipus d’interès.

(Visited 107 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari