Junts per Catalunya (JxCat) va viure la setmana passada nous episodis de guerra interna que sumen unes ferides més a les files dels postconvergents. Un sector, que intentava arraconar ERC en els canvis a la CCMA, va pactar amb el PSC un relleu dels directors de la televisió i ràdio públiques sense comptar amb els republicans i a l’esquena de la presidenta de la Corporació. L’operació, però, es va frustrar.
En paral·lel, Junts va intentar cessar el director de l’ACN d’amagat fins i tot de part dels seus, però un motí de membres del consell d’administració d’ERC i alguns de JxCat ho va acabar impedint. Un altre sector va negociar i pactar durant setmanes la reforma de la Llei de política lingüística amb el PSC, ERC i En Comú Podem. Però un altre sector del mateix Junts va dinamitar l’acord amb furibundes crítiques a la xarxa i va forçar el partit a fer una reculada de proporcions bíbliques.
Mentrestant, les diferents famílies de Junts anaven malparlant les unes de les altres, amb intents de boicot a estratègies i a quotes de poder. La magnitud de la batalla era tal que la cúpula va voler reunir diumenge els seus tòtems a Sallent. La incògnita és si la intenció era calmar les aigües o començar a tallar caps dels autors de les pífies.
