La ministra de Defensa, Margarita Robles, insisteix en que Espanya continuarà enviant armes a Ucraïna perquè aquest país pugui seguir responent militarment a la invasió de les forces armades russes. Seguint la màxima que a l’enemic se li ha de vetar al màxim qualsevol informació estratègica, la ministra Robles no ha concretat ni quina mena d’armes ni quines quantitats aniran des d’Espanya a les mans dels ucraïnesos.
El que sí que va transcendir, quan es va fer el primer enviament d’armes espanyoles a l’exrepública soviètica el 4 de març passat, és que part d’aquest material bèl·lic letal eren els coneguts com a sistemes anticarros C90. Aquest enginy és un sistema de llançament de projectils amb l’objectiu principal de neutralitzar carros de combat, el que popularment es coneixen com a tancs. Pels que han vist pel·lícules de la Segona Guerra Mundial, aquesta arma es podria assemblar als bazooka utilitzats per l’Exèrcit dels Estats Units.
Tal com explica el catàleg de productes de l’empresa aragonesa Instalaza, el sistema C90 pertany a la família de sistemes disparables des de l’espatlla. Té un calibre de 90 mil·límetres, amb diferents abastos de fins a 750 metres, amb visor òptic i visió nocturna (VN38-C). El C90 contempla un ampli conjunt de municions: antitancs, antibúnquer, doble propòsit, fumigen-incendiari, etc. L’aparell pesa 5 kg, i és el més lleuger en la seva categoria, amb una alta perforació antiblindatge; en concret, superior a mig metre en acer. Les mateixes variants de munició s’inclouen en la versió C90-CS –confined space (recinte tancat)– i en la versió reutilitzable.
El sistema C90 anticarros és senzill de fer funcionar; tant que qualsevol persona sense cap mena de formació militar pot utilitzar-lo amb altes garanties d’èxit. No es descarta, doncs, que bona part del material que Espanya continuï enviant a Ucraïna contempli aquesta mena d’armes. S’especula, també, que el Ministeri de Defensa afegeixi a l’enviament d’armament a Ucraïna unitats del sistema ALCOTAN, armes similars al sistema C90 en el seu format i maneig, però que són més potents i tenen més capacitat de destrucció.
Al portal d’Instalaza SA, empresa ubicada a Saragossa, s’explica que “és una companyia d’avantguarda que aplica les últimes tecnologies en el disseny, el desenvolupament i la fabricació de material de defensa per a oferir les solucions més eficaces a la infanteria. Fundada el 1943, la seva experiència professional és àmpliament reconeguda com a proveïdor de les Forces Armades espanyoles i a més de 30 països de tot el món. Els seus productes ofereixen màximes prestacions i han estat sotmesos als controls de qualitat més exigents. Tenen un excel·lent registre de seguretat, fiabilitat i eficàcia sota les condicions més dures”.
Els Bayraktar estan posant contra les cordes les unitats russes
Bayraktar, que es pot traduir com a “abanderat” o “portador de la bandera” en turc, correspon a un model de dron de combat de fabricació turca que ja ha participat amb èxit en conflictes armats a Síria, Líbia, l’Azerbaidjan i l’Iraq. El seu ús a Ucraïna està posant en evidència l’eficàcia d’aquesta arma de darrera generació i que està catalogada com a robot militar. Com afirma el coronel en la reserva de l’Exèrcit de Terra Francisco Rubio Damián, un dron de combat o VANT (vehicle aeri de combat no tripulat / UCAV –unmanned combat air vehicle– en anglès) és un aparell “molt més barat, lleuger i petit que un caça tripulat”.
El coronel Rubio explica en el seu llibre La guerra de los robots que mentre un caça Eurofighter Typhoon costa uns 120 milions d’euros i un F-35 uns 100 milions d’euros, un dron MQ-9 Reaper nord-americà, que es pilota des de milers de quilòmetres de distància, vola a 300 km/h, té una autonomia de catorze hores, agafa altures de 15.000 metres i pot carregar quatre míssils Hellfire (entre altres armaments), costa al voltant de 17 milions de dòlars; a banda de no posar en perill cap pilot de l’exèrcit que l’està usant. Per la seva banda, el dron de combat CH-5 xinès, amb característiques lleugerament inferiors al dron nord-americà, pot costar la meitat que aquest. Els Bayrakta turcs, potents, barats i petits, són desplegats amb sistemes de guerra cibernètica per a despistar els radars, amb la qual cosa es dificulta que siguin detectats pels sistemes antiaeris russos.
Espanya no va respondre als EUA
El president dels Estats Units, Joe Biden, va demanar al govern espanyol que enviés tropes terrestres a Romania poc després que el president rus, Vladímir Putin, engegués “l’operació especial” contra Ucraïna. Defensa va argumentar “limitacions pressupostàries” per descartar aquest nou desplegament en el marc de l’OTAN. Aquest desplegament el van entomar, finalment, França i Bèlgica, que van desplegar uns 600 efectius. Però per fer-se “perdonar”, Espanya va decidir l’1 de març enviar 150 militars més al contingent de forces terrestres espanyoles que ja hi ha a Letònia.
