El conseller d’Ensenyament, Josep González-Cambray, ha fet marxa enrere en la seva voluntat de canviar el terme “suspens” per “en procés d’assoliment” per valorar el treball dels alumnes que no han aconseguit un nivell mínim suficient perquè aprovin una assignatura.
La primera vegada que vaig escoltar això d’“en procés d’assoliment” em va recordar l’expressió que va utilitzar l’ex-president del govern espanyol José María Aznar, amb accent ianqui, en una roda de premsa: “Estamos trabajando en ello”. Aquella expressió va fer fortuna i es va fer allò que encara en diem viral. “En procés d’assoliment” no tindrà aquesta fortuna. Si més no, de moment, ha caigut en desgràcia per la pressió dels professors en vaga que la rebutjaven, entre d’altres motius de queixa per la gestió del conseller.
Els professors en vaga consideren que González-Cambray està “en procés d’assoliment” de la mínima qualitat en la direcció del Departament d’Educació. L’han suspès, vaja!
Potser podríem aplicar aquesta fórmula a la resta de polítics i administradors públics. Posar-los nota. Considerar si estan “en procés d’assoliment” o, directament, es mereixen un “no assolit”, que és la nova fórmula que ha acceptat el conseller per informar que un alumne ha suspès una assignatura.
Caldria veure si aquesta nota popular, posada després d’una consulta realitzada entre el públic afectat per la gestió del polític corresponent, comportaria la seva destitució o si se li donaria una altra oportunitat uns mesos després, com la segona convocatòria del setembre que tenen els estudiants normalment.
Però no em donareu que seria un “gustazo” estirar-li les orelles al president del Govern espanyol que es treu de la mànega una cessió del Sàhara Occidental al Marroc sense un debat públic previ, obrir-li la sortida del Parlament a la presidenta que feia ‘trapis’ quan dirigia l’Institució de les Lletres Catalanes, posar-li un “en procés d’assoliment” a la presidenta de la Diputació de Barcelona que dona per bo que se li pagui 6.000 euros a l’esposa de un ex-president de la Generalitat per fer un programa de televisió setmanal que mira ben poc gent, al director de TV3 que ha incorregut durant anys en incompatibilitats en la gestió del seu càrrec, als rectors d’universitat que es fan els despistats quan als seus campus s’agredeix estudiants perquè són ‘espanyolistes’, als periodistes dels mitjans públics que es converteixen en propagandistes del govern del qual depenen, als polítics que busquen suport a la seva causa en països governats per sàtrapes que maten opositors o bombardegen països veïns…
No sé com li diria González-Cambray a aquests comportaments. Jo els posaria un zero directament.
