Els dies 28 i 29 de gener proppassats es va celebrar el primer congrés (constituent) del nou partit d’esquerres denominat Alianza de la Izquierda Republicana de España (AIREs – La Izquierda).
El seu naixement respon al sentiment d’orfandat que moltes persones que s’identifiquen amb els valors universalment considerats com a propis de l’esquerra tenen davant la pràctica política dels principals partits que a Espanya s’autoadjudiquen aquesta etiqueta.
Aquesta pràctica política contradiu els valors de l’esquerra, com a mínim, en dos punts clau: 1) el conflicte capital- treball, entorn del qual es lliura la pugna per la defensa i l’expansió dels drets socials de les classes subalternes; 2) el conflicte igualtat-diferència en matèria de drets civils, que apareix amb una especial claredat en la qüestió territorial/nacional.
Pel que fa al primer punt, és evident que des dels anys 80 arrosseguem en aquest país una llarga cadena de cessions governamentals a favor dels interessos de les classes privilegiades, la qual cosa s’ha traduït en una pèrdua de drets socials de la majoria dels ciutadans espanyols, que viuen de llur treball. Els tímids intents de l’actual govern de revertir aquesta situació es queden molt curts, tal com l’anàlisi del recent acord tripartit sobre relacions laborals ha posat en evidència.
Pel que fa al segon punt, la creixent centrifugació competencial de l’Estat a favor de disset entitats autonòmiques, lluny de reforçar els vincles de solidaritat i de lleialtat entre les poblacions dels diferents territoris en benefici del bé comú, no ha fet sinó encoratjar els projectes disgregadors i insolidaris, dels quals l’aparentment ensopit procés secessionista català és un cas paradigmàtic però no únic.
Davant d’aquests buits, i atès que en la política, com en la física, els buits tendeixen a omplir-se, un grup de persones procedents de les dues grans famílies de l’esquerra d’inspiració marxista, més algunes altres sense militància prèvia, van decidir fa un any donar inici al procés del qual va aixecar acta el congrés esmentat. En aquest congrés es van aprovar, entre d’altres, les següents propostes polítiques:
- Sanitat Pública. Creació d’un Sistema Nacional de Salut de gestió centralitzada, públic, de qualitat i universal. Rebuig de les seves diferents formes de privatització, ja sigui oberta o sigui encoberta.
- Treball. Revertir la tendència a la degradació de les condicions laborals. Derogació de les reformes laborals del 2010 i del 2012. Però també de les que hi va haver en els anys vuitanta i noranta del segle passat, que van introduir en el dret laboral espanyol les empreses de treball temporal i la precarització dels contractes de treball mitjançant la degradació de la negociació col·lectiva.
- Política sindical. El sindicalisme de classe, a la unitat del qual aspira Alianza de la Izquierda Republicana de España (AIREs- La Izquierda), no pot assumir sense cap tipus d’anàlisi les noves formes d’explotar i produir, o acceptar-les sense més com a fenòmens naturals, sinó que han de propiciar l’organització eficaç dels treballadors per defensar llurs drets enfront d’aquelles.
- Habitatge com a dret social fonamental. L’Estat ha d’intervenir en defensa d’aquest dret mitjançant un Gran Pla Estatal de xoc en pro del lloguer públic assequible, que inclogui la promoció i la construcció o compra a preu just d’un ampli parc d’habitatge públic.
- Educació. Creació d’un vertader Sistema Nacional de Xarxa Pública Educativa. L’educació, com a dret fonamental, ha de fer-se efectiva per a tots els ciutadans en peu d’igualtat i de forma gratuïta.
- Pensions. Enfortiment i garantia del Sistema Públic de Pensions. Cal revertir qualsevol intent de substitució del sistema públic de pensions per plans privats d’empresa.
- Medi ambient i sostenibilitat econòmica i social. En una economia sostenible, a més de sostenibilitat ambiental, hi ha d’haver una sostenibilitat social, la qual requereix equitat i distribució, també intergeneracional, de la riquesa generada.
Els impulsors d’aquest projecte esperen que s’estengui el seu exemple i que els convençuts de les justes raons de l’esquerra acabin confluint en una organització que faci sentir la força social dels irrenunciables ideals d’igualtat, llibertat i fraternitat.
