Comissions Obreres (CCOO) ha analitzat què hauria de cobrar de més una dona per arribar al sou actual dels homes, i la xifra resultant és un 26% més a Catalunya i un 24,22% a Espanya. La dada és “esfereïdora”, segons Mentxu Gutiérrez, responsable de Dones i Polítiques LGTBI del sindicat. La conclusió forma part d’un estudi sobre la bretxa salarial de gènere elaborat per CCOO de Catalunya, a partir de l’anàlisi combinada de les dades de l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial (EAES 2019) i del darrer mòdul salarial de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT, 2020). Els motius d’aquesta diferència salarial entre homes i dones són diversos, i alguns estan molt arrelats a la nostra societat. En declaracions a EL TRIANGLE, Mentxu Gutiérrez exposa que les primeres diferències ja es generen a l’àmbit educatiu, quan l’escola promou estereotips de gènere, que condicionen el rol d’homes i dones en el mercat de treball.
Segons la responsable de CCOO, “l’escola catalana és sexista i no està lliure d’estereotips”. Encara té pendent donar compliment a la Llei d’igualtat catalana, que es va aprovar el 2015, i que obliga les escoles a ser espais lliures d’estereotips i a incorporar la coeducació. Segons la responsable sindical, “la manca de coeducació a les aules genera segregació del mercat de treball. Els homes i les dones són educats amb múltiples estereotips des de l’escola, i això influeix en el mercat de treball en professions masculinitzades i altres de feminitzades. I generalment, les més feminitzades tenen a veure amb les cures i amb el treball domèstic, mentre que les masculinitzades corresponen a feines més qualificades, més industrials amb una taxació econòmica superior a la de les dones”.
En aquest sentit, una de les apostes del sindicat per fer front a la bretxa salarial és fer polítiques actives per a l’orientació professional perquè les dones accedeixin i apostin per sectors laborals fins ara poc feminitzats, i a la vegada millorar els convenis col·lectius de les professions més feminitzades i que tenen els sous més precaris. Per Mentxu Gutierrez, “no pot ser que les feines més valorades a la societat siguin les menys retribuïdes, i això s’ha vist amb la pandèmia amb les netejadores o les cuidadores. Hi ha falta de corresponsabilitat entre el valor social i el valor retributiu, i això és una constant que traiem en els espais de diàleg social amb la patronal”. És urgent aconseguir una solució “palpable” en els convenis col·lectius de les professions més feminitzades, que precisament són les que estan per sota del salari mínim interprofessional (SMI).
Malgrat el rebuig de les organitzacions empresarials, la reducció de la bretxa salarial de gènere s’ha vist afavorida per l’acord entre el Govern espanyol i els sindicats UGT i CCOO per apujar el salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros bruts en 14 pagues. Des de CCOO, s’indica que “les pujades de l’SMI han fet que es redueixi la bretxa en col·lectius determinats, ja que hi havia dones de l’àmbit de la neteja que estaven per sota dels 14.000 euros a l’any”. La lluita contra la bretxa salarial entre homes i dones té un altre front obert que costa d’erradicar: el repartiment i l’equilibri de les tasques de les cures familiars i domèstiques. Encara avui dia la maternitat i la cura de la infància recau en les dones, fet que provoca que siguin elles les que més jornades parcials fan, amb la consegüent reducció del sou, i les que perden oportunitats de promoció laboral.
Segons l’estudi, “els salaris de les dones comencen a alentir el seu creixement en la franja d’edat de 36 a 45 anys, fet que contrasta amb el creixement a l’alça dels sous dels homes en aquestes edats. “Ells aprofiten per progressar, mentre que elles adopten un rol de cures”, segons concreta la representant de CCOO. L’estudi també recull els sectors econòmics amb una bretxa salarial més gran: són els sectors del comerç, les reparacions i el transport on hi ha més desigualtat, un 28,39%. Per contra, el sector agrícola té una bretxa molt petita, inferior al 3%. Per tipus d’ocupació, les categories més baixes o “ocupacions elementals” són les més agreujades per la bretxa. De fet, hi ha fins a 15 punts de diferència entre una dona que estigui a la categoria alta (direcció, gerència) i una dona en una ocupació elemental.
Amb l’informe, CCOO també vol evidenciar que la disminució de la bretxa salarial en els últims anys es veu acompanyada per un empitjorament objectiu de les condicions laborals de les treballadores més vulnerables, que s’amaga darrere de les millores de les treballadores amb sous més alts. Així, es detecten desigualtats salarials entre dones treballadores que fins ara no eren tan visibles.
Plans d’igualtat a 5.500 empreses catalanes
A partir del 7 de març, un dia abans del Dia Internacional de les Dones, totes les empreses amb més de 50 treballadors o treballadores haurà de tenir un pla d’igualtat. L’objectiu d’aquests plans és aconseguir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes i eliminar la discriminació per raó de sexe. No disposar d’aquest document implica una infracció greu que pot comportar una sanció de fins a 6.250 euros. Altres sancions són la pèrdua automàtica dels ajuts, bonificacions i, en general, dels beneficis derivats de l’aplicació dels programes d’ocupació, o bé la prohibició de contractar amb l’administració pública. Sindicats com CCOO vetllaran perquè les 5.500 que hi ha a Catalunya disposin de plans d’igualtat, ja que “les empreses tenen molta responsabilitat social per corregir la bretxa salarial”.
