Mai no s’havia vist una cosa igual. La Generalitat ha aprofitat la llei d’acompanyament dels Pressupostos per a aquest any 2022, aprovada pel Parlament, per colar l’autorització perquè la cadena Bonpreu instal·li un enorme centre comercial al municipi de Cervelló (Baix Llobregat).
Normalment, la llei d’acompanyament dels Pressupostos –com el seu nom indica– serveix per introduir modificacions legislatives puntuals relacionades amb el pagament de taxes i tributs. Però utilitzar aquest instrument vinculat als pressupostos per afavorir els interessos comercials d’una empresa en concret, en aquest cas el grup Bonpreu, és una anomalia absolutament “insòlita”, segons afirmen les fonts consultades per EL TRIANGLE.
L’autorització per a la implantació de nous hipermercats a Catalunya està molt reglada i la seva tramitació està articulada en el decret llei d’ordenació d’equipaments comercials, de l’any 2009. En concret, el seu article 9.4 estableix que “els grans establiments comercials territorials poden implantar-se únicament en la trama urbana consolidada dels municipis de més de 50.000 habitants o els assimilables a aquests o que siguin capital de comarca”.
El problema és que el projecte que promou Bonpreu en el recinte de les antigues caves Rondel que hi ha a Cervelló no s’ajusta, ni de bon tros, a aquests paràmetres legals. I és que aquest municipi té una població que no arriba als 10.000 habitants i tampoc no és capital de comarca. Per tant, segons la lletra i l’esperit del decret llei de l’any 2009, la construcció d’un hipermercat a Cervelló no és possible: és directament il·legal.
Però, feta la llei, feta la trampa. A través de la llei d’acompanyament dels Pressupostos d’enguany s’ha afegit un nou capítol (“lletra j de la disposició addicional novena”) al decret llei de l’any 2009 pel qual s’autoritza un nou equipament comercial a Cervelló, exactament “al km. 1.241,5 de la carretera N-340”. És a dir, on hi ha les antigues caves Rondel, que Bonpreu va comprar l’any passat.
No es tracta d’un hipermercat qualsevol. Les caves Rondel, que pertanyien a la família Raventós (Codorniu), ocupen una superfície de 24.000 metres quadrats i, a més, compten amb vuit quilòmetres de galeries subterrànies. La Generalitat ha donat permís a Bonpreu perquè hi instal·li un enorme centre comercial de 10.000 metres quadrats, que, a més, pot subdividir en dos establiments de 5.000 metres quadrats cadascun. Aquí, segons ha transcendit, s’hi ubicarà un hipermercat de l’ensenya Esclat, que és la marca que utilitza el grup Bonpreu per als seus centres comercials més grans.
El conjunt d’edificis de les caves Rondel va ser construït l’any 1949 i és obra, en part, de l’arquitecte Lluís Bonet Garí, deixeble de Gaudí. Atesa la seva singularitat, aquest recinte industrial gaudeix de protecció patrimonial, i per això serà complicat que es pugui adaptar per ubicar-hi un hipermercat Esclat sense malmetre’l.
Quan l’any 2018 la família Raventós va vendre les històriques caves Codorniu al fons d’inversió nord-americà Carlyle, el recinte de les caves Rondel a Cervelló va quedar exclòs de l’operació i, des d’aleshores, estava abandonat. Joan Font, el propietari de Bonpreu, ha mogut els grans contactes que té en el món independentista perquè li facin “un vestit a mida” per ubicar-hi un dels seus hipermercats.
Un referent de l’independentisme
Joan Font, després del tempestuós enfrontament amb el seu germà, s’ha convertit en l’únic cap visible del grup Bonpreu/Esclat, una cadena d’alimentació que suma 198 establiments comercials arreu de Catalunya. L’any 2020 va assolir unes vendes de 1.623 milions d’euros, amb un benefici de 60,5 milions, i té una plantilla de gairebé 8.000 treballadors.
Durant els anys del procés, Joan Font ha esdevingut el principal empresari que s’ha pronunciat a favor de les aspiracions independentistes de Catalunya, tot i que, poc després del referèndum de l’1-O, va decidir traslladar el seu fons d’inversió, Portfoli GT, a Madrid. L’amo de Bonpreu/Esclat va formar part del Consell Assessor per a la Transició Nacional, impulsat per l’expresident Artur Mas, i també de la candidatura Eines de País, amb la qual l’independentisme va guanyar les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona.
Joan Font ha posat a disposició de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) la seva cadena de supermercats i hipermercats per vendre-hi marxandatge independentista, en especial els kits per assistir a les multitudinàries manifestacions que es fan l’11 de setembre. A través del seu fons inversor Ona Capital, participa en l’accionariat de Parlem, la companyia de telefonia mòbil que fa bandera de la llengua catalana. També dona suport, amb publicitat i patrocinis, als mitjans de comunicació de biaix independentista.
