Encara que el temps acabarà jugant a favor de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu, la pèssima imatge construïda per l’aparell del sobiranisme i pel laportisme no han deixat de projectar sobre la seva gestió un vel infernal de sospites de corrupció i de presumptes actuacions il·lícites a les quals la premsa, incontenible i desfermada, s’ha sumat exagerant i manipulant la realitat. El corrent mediàtic ha envoltat d’especulació, fantasia i gigantisme les xifres sobre operacions, comissions, pèrdues, deutes, factures i fets que, fins i tot sent externs, s’atribueixen igualment a maniobres fosques de l’anterior junta.
Curiosament, no obstant això, l’esperada presentació de l’anàlisi Forensic, que havia de ser la sentència de mort per a Bartomeu, s’està convertint en el punt de partida d’un possible esclariment i fre d’aquesta cataracta de fets punibles tantes vegades alimentats, sense proves, amb titulars i declaracions en molts casos més enllà de la calúmnia i de la injúria.
D’entrada, el decebedor i cautelós contingut de la presentació del Forensic, almenys per a la premsa assedegada de sang i escàndols, va quedar circumscrit a fets que no només no han aportat res nou sota el sol, sinó que han deixat de banda algunes de les llegendes negres d’aquesta gestió tan mediàticament condemnada. De fet, Joan Laporta i els seus titelles en escena, Eduard Romeu i un advocat robotitzat, no van nomenar Josep Maria Bartomeu ni van identificar els presumptes fets denunciats, encara que sí que se’ls va entendre, per la traducció periodística, a què es referien i també, el més important, a què no es referien.
Per posar només un parell d’exemples, sobre l’Espai Barça tot el soroll previ va quedar finalment reduït a posar sobre la taula del fiscal un acord de pagament al Club Tennis Laietà d’una quantitat inferior a dos milions per les molèsties derivades de les obres en la zona confrontant del Miniestadi, ja demolit. Aquesta indemnització preventiva tenia com a objecte, tècnicament, impedir per diferents motius relacionats amb l’impacte de les obres que el club de tennis interposés al·legacions que, raonablement segons els experts, haurien tingut una certa base i haurien paralitzat durant mesos, mentre es resolien, l’avanç de l’Espai Barça.
En qualsevol cas, es tracta d’un acord redactat pels advocats i els experts que va ser plantejat i aprovat per la totalitat de la directiva del FC Barcelona, com consta en acta de la junta, de la mateixa manera que l’assemblea de socis del Tennis Laietà va conèixer amb detall i va aprovar aquest acord en el context de la presentació de la liquidació de la memòria davant la seva assemblea de socis. El Laietà va acceptar, com a contrapartida, no presentar cap al·legació al pla urbanístic que defineix la gran obra patrimonial del Barça ni tampoc elevar queixes ni denúncies per causa d’obres que han sobrevingut i que continuaran durant anys, en el seu cas per la construcció del Palau Blaugrana, el seu annex, pista de gel i la seu de la Barça Escola. Impossible, més enllà que el fiscal pugui trobar alguna estranya irregularitat legal en el motiu d’aquest acord, associar aquesta operació a cap maniobra fosca, realitzada a esquena de ningú o sense transparència documental.
De l’Espai Barça, la premsa convenientment intoxicada des de la junta de Laporta havia suggerit que s’havien destinat més d’un centenar de milions a actuacions sospitoses, incomprensibles, injustificades i opaques. Doncs bé, res que el Forensic, després de mesos de regirar papers i actes, hagi pogut detectar.
L’altre aspecte enterrat per sempre en la memòria d’aquesta operació ombrívola contra la gestió de Bartomeu ha estat el dels presumptes pagaments a periodistes o mitjans de comunicació que, com és sabut i demostrat, existien des dels temps de Montal, mitjançant acords de col·laboració i de contraprestacions que s’han anat mantenint en totes les administracions posteriors. La junta de Laporta també els ha activat, uns, i desactivat uns altres, a la seva lliure elecció, sense que aquesta pràctica, bàsicament centrada en la mútua promoció de club i premsa entre els aficionats hagi acabat en la Fiscalia Provincial. S’ha fet el silenci, també per a decepció i disgust de molts per la senzilla raó que no hi havia causa ni fonament.
Sense entrar en massa detalls, altres qüestions exposades en el Forensic van decaient aquests dies a mesura que els propis mitjans de comunicació aporten nous descobriments que, com les comissions per Griezmann o Malcom, semblen estar relacionades amb actuacions alienes al club i de l’entorn. Per no parlar de les operacions de Cillesen i Arthur, en les quals els experts no conceben, més enllà de si la valoració econòmica dels futbolistes és apropiada al rendiment dels seus ‘intercanvis’, Neto i Pjanic, cap infracció. Seria com portar a la Fiscalia Provincial de Madrid el desemborsament realitzat pel Real Madrid en el seu moment per Hazard.
També ha provocat una evident decepció en l’ànim d’aquest entorn laportista que l’avaluació del presumpte perjudici provocat per si hi hagués hagut una actuació dolosa de Bartomeu, pendent de demostrar, s’hagi fixat en 30 milions. Amb més raó encara a la vista que les acusacions lliurades al fiscal comencen a no sostenir-se, segons algunes investigacions periodístiques i consultes legals. El neguit prové, com tot el que li passa al Barça des de l’arribada Joan Laporta a la presidència, de les enormes expectatives, promeses i noves fronteres que després acaben sent fum i mentida. Com renovar a Messi o estar celebrant aquests dies amb una eufòria desfermada haver aconseguit a la fi una posició de Champions després d’haver caigut de manera decebedora en quatre competicions (Champions, Lliga, Supercopa i Copa).
Laporta havia donat per fet i assegurat no només la continuïtat de Messi sinó la immediata posada en escena d’un equip competitiu en la primera línia del futbol mundial. La premsa s’ha encarregat de tapar els errors majúsculs en la gestió esportiva i d’engrandir qualsevol brot verd a la categoria de gesta, inclosa una dolorosa derrota davant el Real Madrid en la final de la Supercopa, un 2-3 final que gairebé acaba en “rua” per a celebrar el ‘formidable’ joc de l’equip d’aquell dia.
També ha transcendit que LaLiga de Javier Tebas no només no es creuen els números de la liquidació presentada als socis per Laporta de la temporada 2020-21, sinó que els resultats de l’auditoria externa i independent, sol·licitada per aquest organisme i finançada pel Consell Superior d’Esports, reflecteix resultats completament diferents i per descomptat molt inferiors a aquests 481 milions de pèrdues sotmesos a l’aprovació de l’assemblea.
LaLiga considera, per contra, que segons l’auditoria realitzada per BDO, les pèrdues reals van ser menys de la meitat d’aquesta xifra, de les quals, a més, aproximadament 200 milions són atribuïbles a la pandèmia i, per tant, no serien exigibles a l’efecte d’una acció de responsabilitat, en aquest cas contra el mateix Joan Laporta, signant i únic president amb atribucions per a formular els comptes de l’última temporada. Laporta, en canvi, les limita a 90 milions.
LaLiga tampoc dona per correctes les devaluacions de diversos jugadors precipitadament amortitzats (cas de Griezmann) i les provisions de casos jurídics el risc dels quals va ser posat en dubte fins i tot pel propi auditor del club. De la qual cosa resulta que les veritables pèrdues presumptament originades per la gestió de Bartomeu quedarien en la realitat reduïdes a unes desenes de milions que la seva junta ja va preveure a conseqüència de la pandèmia i d’estar tancat el Camp Nou (més Museu i altres serveis) tota la temporada.
Per aquest motiu, per a equilibrar els comptes, es va plantejar la solució del Barça Corporate, per a obtenir un benefici directe de 100 milions. En aquell moment tampoc es podia comptar amb l’efecte CVC, que hauria afegit també com a benefici directe més de 200 milions, aquests ingressos que Laporta ha rebutjat per ordre de Florentino Pérez. El Barça hauria equilibrat els comptes i fins i tot guanyat diners, ampliant el seu marge salarial.
La conclusió és que, amb el temps, la gestió de l’exdirectiva de Bartomeu, sinistrament criminalitzada per la premsa i l’aparell laportista, no serà ni molt menys com l’han explicada. Continuarà sent opinable i discutible, però, si s’han d’analitzar en justícia, han de contextualitzar-se tenint en compte la baixada de 300 milions sobre els ingressos previstos per efecte de la pandèmia. Eliminar-la de l’equació és manipular directament.
