Soc un colon

Mira que me n’havien dit de coses a la vida; em refereixo per insultar, per menysprear-me. Ja de ben petit em vaig acostumar a patir aquesta mena d’assetjament gratuït per part d’energúmens que encara s’emprenyaven més quan jo passava d’ells. La llista és extensa i s’ha intensificat aquests últims anys a conseqüència de la deriva independentista del govern català. Em torna a sortir aquell somriure sorneguer quan els sento cridar o bordar, segons es miri. I a aquella llista interminable s’afegeix ara “colon”.

I penso en el meu pare quan va arribar a Sabadell el 1956, a una ciutat grisa mancada de serveis on encara els fanals de la rambla funcionaven amb gas i on els serenos deambulaven per carrers foscos amb aquelles gavardines típiques de l’època. I penso en els esforços que va fer perquè els seus fills s’integressin en aquella Catalunya que també era en colors quan anàvem al Tibidabo, al Parc de la Ciutadella, a Blanes, a Camprodon o a les Fonts del Llobregat. I continuo recordant els sacrificis per poder pagar una escola digna on el seu fill, que soc jo, pogués arribar més lluny.

I bé que ho va aconseguir! No va ser fàcil superar l’arrogància i la supèrbia d’individus que, malgrat les meves ganes d’aprendre català, només s’hi fixaven en l’ascendència murciana dels meus pares i en els meus cognoms. Això ja passava als anys setanta, que no s’oblidi mai. Però la meva constància i el meu anhel per arribar on jo volia em van convertir en mestre i filòleg, mira quina casualitat, com l’Antoni Dalmases, aquell que amaga el seu segon cognom no sigui cas que se li recordi els orígens colons dels seus avantpassats.

De Sabadell com jo, l’Antoni Dalmases ha pertangut sempre a aquella nissaga d’intel·lectuals intocables que s’ha guanyat la vida com a professor gràcies a la seva llicenciatura en filologia espanyola. Escriptor de contes per al jovent, molts d’ells en castellà, és considerat “un mestre dels autors de parla espanyola” segons consta en alguna biografia. Mare meva! A veure si resultarà que és un colon com jo mateix! Em sap greu que s’hagi d’envoltar d’aduladors i pilotes perquè es parli d’ell. L’objectivitat és una cosa que en Dalmases no accepta gens perquè les seves paraules contenen molt poca humilitat, més aviat una barreja de vanitat i narcisisme. Per tant, per aquest tipus de gent es conforma una barrera de llepaculs que deïfiquen un personatge que, en circumstàncies normals, passaria desapercebut.

No conec personalment al Dalmases, ni ganes, la veritat. Un exaltat que em titlla de colon, no mereix el meu respecte. Però sí que he arribat a saber les reaccions dels meus alumnes quan ell venia a compartir les sensacions després de la lectura d’algun dels seus llibres. El professor titular, un altre il·luminat per la figura d’en Dalmases, triava unes lectures gens adients amb l’edat mental dels seus alumnes, tanmateix estava convençut que era la manera que aprenguessin, que milloressin el seu nivell de llengua catalana. Jo, irreverent, pensava just el contrari. Com podien augmentar el coneixement de l’idioma si no entenien res? Doncs era precisament el que passava quan en Dalmases apareixia com un artista a la sala on s’aplegaven els alumnes. No entenien res. Li feien les preguntes que el professor de català havia preparat conscientment perquè el Dalmases pogués respondre dins els marges establers, sense cap mena d’interacció ni empatia. I la frase que més se sentia a la sortida d’aquella performance era quin tio més plasta!

Però què hi farem… No podem lluitar contra colons amagats sota el paraigua de TV3 i de falsos periodistes amb cara de bons jans. O potser sí. La nostra indiferència a aquest supremacisme, a aquest racisme intel·lectual, és també la nostra força. Senyor Dalmases, faci-s’ho mirar. L’odi que surt dels seus llavis, dels seus ulls, és incompatible amb la convivència. La claredat de les seves paraules evidencien una manca d’intel·ligència tant angoixant com destructiva. De fet, s’alinea amb els que volen terra cremada i començar de nou. Aquí tindrà un colon per defensar-la de criatures com vostè, per defensar una Catalunya de tots i de totes, perquè aquesta és la meva terra. Que no se li oblidi mai.

(Visited 213 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari