Laporta s’aïlla encara més en el seu ‘camarot’ per a sentir-se recolzat

Directius que no són de la seva corda, Ferran Reverter i Mateu Alemany l'han deixat sol en el dia del Forensic i en la presentació dels fitxatges de les rebaixes de gener

Les absències i presències en els actes dels últims dies protagonitzats per Joan Laporta són significatives de l’estat de les relacions entre alguns executius del club i un president que, definitivament, se sent molt més envoltat del seu ‘camarot’ que dels alts càrrecs com Ferran Reverter (CEO) o Mateu Alemany (foto), director del futbol professional, tots dos desapareguts en les rodes de premsa més destacades d’aquesta setmana.

Mateu Alemany, teòric responsable de tots aquests fitxatges insòlits com el d’Adama Traoré i Aubameyang, s’ha convertit en un personatge invisible al qual, no obstant això, el president no ha deixat d’elogiar i de complimentar amb comentaris que, en cap cas, farien pensar en alguna desavinença. En la rebotiga, tanmateix, la relació s’ha refredat i Alemany no ha volgut deixar-se veure en la posada de llarg de jugadors que reforcen la davantera i que aparentment converteixen al Barça en el club més actiu i comprador d’Europa (fins a quatre fitxatges per a atendre les teòriques demandes de Xavi) en aquest mercat d’hivern.

Per quantitat, sí. Una altra cosa és la veritable consistència, solidesa i transcendència d’aquests reforços que, per a qui conegui a Mateu Alemany, no són convincents, perquè Ferran Torres era suplent i molt car; Dani Alves és un reforç del tot innecessari exclusivament decidit per Laporta per a fer-li un favor a un futbolista de 38 anys; Adama Traoré respon a una operació a major i únic benefici del seu agent, Jorge Mendes, i la compensació a l’estranya cessió-traspàs de Trincao l’estiu passat tancada amb el Wolverhampton. 

Tot indica que la broma li costarà al Barça 30 milions amb una bona comissió per a l’agent portuguès, íntim amic de Laporta. I, finalment, Aubameyang, un futbolista gairebé retirat de 32 anys, després de dos anys d’ostracisme i declarat en rebel·lia contra el seu entrenador en l’Arsenal, l’exblaugrana Miquel Arteta. Un futbolista que de sobte s’abaixa el sou a zero pràcticament per a arribar al Camp Nou amb la perspectiva de quedar-se fins al 2025, quan hagi complert els 36 anys. 

Com que res és gratis en el futbol, molt menys a aquest nivell, el Barça no podia inscriure a ningú més si no arribaven com Adama i Aubameyang, sense fitxa, raó per la qual no serà fins al dia 1 de juliol, quan s’ajustin uns comptes que no han estat, una vegada més, transparents.

El veritable èxit de Mateu Alemany hauria estat renovar o traspassar a Ousmane Dembélé, amb el qual no hi ha hagut res a fer, entre altres coses per la reacció compulsiva de Laporta d’amenaçar-lo i de castigar-lo preventivament si no acceptava quedar-se en les condicions que li oferia el Barça. A sobre, el mateix Laporta ha deixat dit que si Xavi el necessita doncs que el faci jugar perquè al final tanta amenaça de fer-lo fora, rescindir-li el contracte i enviar-lo a casa sense deixar-lo entrenar no s’ha complert. El Barça coneixia els drets del futbolista i finalment no ha tingut un altre remei que respectar-los per a no provocar, a sobre, un conflicte laboral o contractual.

Una altra falsedat descontrolada que ara li toca gestionar a Xavi, que segons declaracions seves de dos anys enrere, no és, precisament, el primer fan de Aubameyang. La solució d’amuntegar davanters en un equip que, bàsicament el que sofreix és la síndrome de falta de gol provocada per l’absència de Messi, no sembla que sigui del grat de Xavi ni tampoc de Mateu Alemany, sobretot perquè, com ja és públic i notori, Laporta no consulta aquest tipus de decisions. 

El seu argument ara, verbalitzat per Jordi Cruyff, al qual li toca justificar fitxatges i operacions que no tenen ni cap ni peus, és que Xavi disposa de més davanters que la resta dels seus rivals i que, a més, pot recórrer a Dembélé si li fa falta.

Fonts pròximes a Xavi confirmen que aquesta fórmula d’acumular davanters en les rebaixes de gener no seria ni la millor ni la més idònia. Xavi hauria preferit poder comptar amb Dembélé, un conflicte que l’actualitat i els resultats poden avivar si les coses no milloren en joc i resultats aquest mes tan decisiu per a l’equip, començant aquest diumenge amb la visita de l’At. Madrid al Camp Nou. 

La no renovació ni sortida del davanter francès s’apunta com el motiu que s’hagi espatllat la relació entre Mateu Alemany i un president que no escolta els seus suggeriments i que prefereix seguir l’opinió del seu nucli dur, integrat per Rafel Yuste, Enric Masip, Manana Giorgadze, la filla i el nuvi de la seva cap de gabinet, Mercè Garriga, i Alex Santos quan el deixen parlar.

El mateix ha passat en l’àmbit econòmic amb el pas enrere de Ferran Reverter, desaparegut en combat des que es va arribar a aquest punt final del Forensic. El CEO, un personatge també prepotent, superb i àvid d’immersions mediàtiques, no va voler aparèixer en la sinistra posada en escena de la presentació del dimarts passat, en la qual al vicepresident econòmic, Eduard Romeu, al qual li queden dos telenotícies ara que el seu aval ja no val res, li va tocar sotmetre’s al trist paper de repetir el conte de la mala situació econòmica del club a la seva arribada el 17 de març de l’any passat. Un farciment inútil, avorrit i esvaït perquè ningú pogués dir que l’àrea econòmica no pintava res en el gran dia del Forensic.

No sembla que internament el club respiri, en absolut, unitat ni harmonia.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.