L’ex-president de la Generalitat, José Montilla, creu que “la societat catalana és bilingüe i ho vol continuar essent”. Ho va afirmar en l’acte inaugural de les jornades “per renovar el consens lingüístic a Catalunya”, organitzades per la Fundació Campalans els dies 28 i 29 de gener. Amb dades de l’informe “Usos lingüístics de la població de Catalunya” elaborat per l’IDESCAT, Montilla va assegurar que la convivència de les llengües “és un èxit col·lectiu indiscutible, que no permet parlar de risc de supervivència de la nostra llengua. Ni tampoc de conflicte lingüístic a la nostra societat”.
De les dades de l’IDESCAT, l’ex-president de la Generalitat destaca, entre d’altres conclusions, que “augmenta el percentatge de població que desitjaria parlar ambdues llengües”. Aquest percentatge era del 36,7% el 2013 i va pujar fins el 39,5% el 2018. Diu, però, que “el català té dificultats”. “Aquestes dades positives no ens han de fer oblidar que la llengua catalana viu en una situació d’inferioritat respecte de la llengua castellana, ja que aquesta té moltes més possibilitats d’ús en determinats àmbits com ara l’econòmic, el judicial o el del món de la comunicació, per exemple. Tampoc ens ha de fer oblidar que la capacitació sobre la llengua no comporta necessàriament l’ús social d’aquesta. Són dues coses diferents i, en un món globalitzat, les llengües amb menys parlants pateixen la competència de les més fortes, com ara l’anglès o el mateix castellà. Només cal mirar els usos lingüístics majoritaris a les xarxes socials, als videojocs, al màrqueting, al cinema…”.
“Aquestes dificultats, que són objectives, justifiquen una intervenció dels poders públics per tal de compensar aquest desavantatge competitiu. Però no serà polititzant el debat com aconseguirem millores en aquest terreny. I dissortadament, la qüestió lingüística es pot convertir en un objecte de confrontació política”, la qual cosa, segons Montilla, és el pitjor que li podria passar al català.
En la seva intervenció, també va assenyalar que no atribueix al ‘procés’ els problemes del català però que “no tinc cap dubte que l’agitació d’aquests anys ha fet més mal que bé”. Va afirmar que l’escola compleix amb la seva funció i que els problemes del català tenen més a veure amb l’ús que en fan els ciutadans (especialment els joves) en un context de globalització de la comunicació”. Va acabar fent diverses propostes per renovar el consens lingüístic entre les quals va reclamar “un canvi en l’orientació de la política lingüística a Catalunya que busqui la màxima complicitat ciutadana, que eviti que les mesures de protecció i foment –necessàries– puguin ser percebudes com imposades o antipàtiques i massa vinculades a objectius de caràcter polític i no tan lingüístic”.
