Trapero

Pierre Victurnien Vergniaud, revolucionari francès abans de ser guillotinat durant el període del Terror, va fer aquesta reflexió: “La Revolució, com Saturn, devora els seus fills”. De manera menys sagnant, el procés també va fagocitant els seus protagonistes.

La destitució del major Trapero, cap dels Mossos d’Esquadra, fa mesos que s’esperava. S’ha fet per Nadal per treure-li rellevància informativa. És una manera de procedir molt típica de la majoria de governants. En quatre anys, aquest policia peculiar ha passat de ser un mite de l’independentisme a considerar-lo un enemic a retirar. Una joguina trencada en la polaritat extrema instal·lada a Catalunya, entre la qual ha navegat durant un temps, però les onades han estat excessives i se l’han acabat emportant. Ha estat un policia que, encara que es va deixar estimar per la política, aquesta dimensió no era ben bé la seva, i la seva professionalitat li va impedir ser manipulat de manera flagrant, com es va intentar reiteradament.

Se li va oferir anar de diputat a les llistes de Puigdemont, moment en què va tocar retirada estrictament cap a la seva feina. Va viure el seu moment àlgid amb l’atemptat de les Rambles, quan els Mossos van demostrar una gran eficàcia i nivell desarticulant i desfent per la via ràpida el complot que l’havia fet possible.

Les seves ironies i sarcasmes a les rodes de premsa el van fer trending topic i l’independentisme venia samarretes amb la seva esfinx. Tocava la guitarra i s’encarregava de la paella a les arrossades de Pilar Rahola a Cadaqués. Un model de xarnego integrat i de funcionament de l’ascensor social. Es deixava veure a la llotja del Camp Nou i semblava que la fama no li desagradava. Una mica estrany per a la discreció que s’espera d’un policia.

En els fets d’octubre, el seu paper va ser ambivalent. Va optar per la prudència i va triar una estratègia d’estrident deixadesa per part dels Mossos per no enfrontar-se a votants i organitzadors de la vetllada, cosa que li va comportar un judici que l’hauria pogut portar a la presó, però va ser absolt. Va defensar- se renunciant a la condició de mite. El tribunal va entendre que havia intentat evitar mals majors i el descrèdit d’un cos dels Mossos ja massa polititzat i que, alhora, ho tenia tot a punt per si havia de fer detencions entre el govern, si els jutges li ho demanaven. Abans, en el judici dels polítics del procés, el seu testimoniatge no va agradar gens als encausats. Sembla que Junqueras gairebé el culpabilitza del seu empresonament. Una vegada absolt, va ser restituït al càrrec, però ja no satisfeia els governants. Els que l’havien encimbellat de manera exagerada fent-lo un heroi ara el repudiaven . Només calia trobar el moment i algú disposat a treure-se’l de sobre i, a més, difondre un avís per a navegants. Ho ha fet el conseller Elena. En un gest de dignitat, Trapero no ha acceptat pastissejar la seva nova destinació. Sembla dir: que em donin el que vulguin i així no tindré deutes ni hipoteques amb ningú. La seva mirada trista dels darrers temps expressa el distanciament escèptic amb la política i amb els polítics.

Però, en la destitució del major Trapero hi ha hagut una torna, que encara que s’ha volgut que passés desapercebuda, no és menor. S’ha defenestrat també Antoni Rodríguez, responsable de la unitat d’anticorrupció des de la Comissaria General d’Investigació. Sembla que se li han passat comptes per actuar de manera independent al poder. Les seves investigacions han aixecat casos que tenen al seu centre gent del Govern actual, com el trossejament fraudulent de pagaments de Laura Borràs o el finançament de les zones obscures del procés, on sembla estar implicat l’exconseller Miquel Buch. Més enllà de la destrucció de símbols i del relegament de policies molt professionals, se li està fent un trist favor a un cos policial massa discutit, debatut, castigat i relegat pels mateixos que el dirigeixen.

Una policia democràtica requereix professionals ben formats i amb mitjans, però també comandaments i dirigents polítics que entenguin el seu caràcter de servei públic, així com la seva necessària neutralitat. No és ni hauria de ser un cos a utilitzar de manera esbiaixada i partidista pels governants de torn.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.