Bartomeu va evitar una sanció històrica per al Barça

Segons ‘El Mundo’, el president va haver de resistir terribles pressions de Puigdemont i del sobiranisme que van exigir la negativa del Barça a jugar el 1-O i la cessió del Camp Nou com un gran centre de votació del referèndum

El silenci de l’entorn blaugrana i la falta absoluta de reaccions a les revelacions del diari El Mundo sobre els intents d’extorsió i de xantatge per part de l’aparell sobiranista de Carles Puigdemont a la directiva de Josep Maria Bartomeu són significatius. La incomoditat que ha generat en les fonts, cercles oficials, premsa i xarxes socials laportistes l’enorme calat d’aquestes investigacions periodístiques no fan sinó confirmar el seu col·laboracionisme, absolutament necessari i actiu en l’ocultació de les veritables intencions i objectius de les forces parapolítiques que, en aquell moment, es van alinear en contra de l’anterior directiva amb l’únic propòsit d’enderrocar-la i obrir el camí a un president controlat des de la Generalitat.

En la nova entrega d’El Mundo es detalla que els líders independentistes també van exigir al FC Barcelona que cedís el Camp Nou durant la jornada de l’1-O del 2017 per a convertir-lo en un gran centre electoral i omplir-lo d’urnes. Volien que fora el gran focus d’atenció mediàtic, multitudinari i parapet massiu de votants independentistes. Així mateix, van sol·licitar a la junta directiva de Josep Maria Bartomeu l’accés a la capella de l’estadi per a “refugiar-se en cas de càrrega policial” perquè “les Forces de Seguretat de l’Estat no podran accedir als temples religiosos”, segons citen fonts directes que van viure aquesta tibant situació d’assetjament.

El Barça, de la mateixa manera que s’havia negat a assumir costos de la lluita de l’independentisme en forma de pagaments a professionals i empreses fantasmes de les seves estructures no oficials i s’havia oposat també a abonar els 2,6 milions de la multa imposada a Artur Mas i altres polítics per l’intent anterior de referèndum, tampoc va voler entrar en aquest joc.

Intentant evitar una confrontació directa, Bartomeu va argumentar la impossibilitat de cedir les instal·lacions per a organitzar allí un gran centre de votació, precisament perquè la data de l’1-O coincidia amb un partit de Lliga entre el Barça i Las Palmas. Impossible organitzar allí l’espectacle pretès.

Aquella va ser una jornada d’indubtable tensió. Després de les primeres càrregues policials contra els votants, El Mundo destaca que el mateix president Puigdemont va trucar a Bartomeu per a transmetre-li que no s’havia de disputar el partit. “Suposo que avui no jugareu”, li va dir per telèfon. Es van acumular les pressions per a una suspensió que el club va supeditar a un informe de Mossos d’Esquadra recomanant que no es disputés el partit, un informe que mai va arribar.

Bartomeu va rebre tota mena de recomanacions i fins i tot  amenaces. En privat, d’acord amb el relat, el president va escoltar de Piqué el suggeriment de no jugar “perquè estan donant hòsties a la gent”. Després, Piqué no va dir ni una sola paraula dins del vestuari quan els capitans van acabar per consensuar, juntament amb el president, disputar el partit a porta tancada. “Ets un antipatriota”, li va dir Jordi Sànchez, president de l’ANC per telèfon a Bartomeu.

Les conseqüències de no haver jugat aquest partit haurien estat desastroses per al club blaugrana, que hauria estat castigat amb la pèrdua del partit i a més se li hauria imposat una greu sanció afegida per part de la RFEF i de la Lliga de Fútbol Professional. Els dos organismes havien mobilitzat tot el seu equip legal perquè el pes màxim de la justícia esportiva recaigués sobre el club blaugrana, destrossant el seu futur inclòs una possible expulsió o sanció de la UEFA per haver actuat manifestament en clau política en contra de la disputa d’un partit de competició. Hauria estat lliurar en safata el Barça als seus pitjors enemics.

No cal dir que els futbolistes amb més rellevància i prestigi haurien executat d’una manera immediata la rescissió dels seus contractes en el cas de no poder disputar competicions oficials.

Les sortides a la cruïlla no eren fàcils per a la directiva ni acceptables per a l’aparell polític i mediàtic sobiranista, convençut de convertir el Barça i el Camp Nou en el millor i més internacional aparador per als seus objectius. És molt clar, en qualsevol cas, que, si el Barça hagués estat expulsat de les competicions per no disputar el seu partit de Lliga, cap institució catalana, molt menys el Govern de la Generalitat, hauria pogut, o volgut, rescatar o salvaguardar al club blaugrana d’un destí també inadmissible per als socis del FC Barcelona. 

Amb el pas dels dies va anar creixent la sensació de la majoria barcelonista, contrària a la de les primeres hores, que la directiva havia adoptat una decisió difícil però finalment correcta, perquè sent del tot censurable la repressió i les càrregues policials d’aquella jornada, els interessos egoistes de l’entorn polític de Puigdemont van pretendre utilitzar el Barça perquè fos el club qui donés la cara mentre els ideòlegs d’aquella estratègia s’amagaven o fugien. 

Avui, la majoria dels qui, des del poder, van plantejar un referèndum en aquelles condicions han reconegut i admès que va haver-hi massa errors, improvisació, molt de “farol” i una absoluta manca de direcció i organització. Precisament a causa d’aquesta sensació de que hi havia més soroll que nous en aquell 1-O els implicats van voler recórrer al Barça perquè, des de la grandesa i projecció internacional del club blaugrana, un grapat de polítics mediocres i sense full de ruta salvessin la seva reputació.

(Visited 440 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari