Jackie Kennedy sempre va ser conscient de la rellevància que atorga viure a la Casa Blanca i de la necessitat de preservar el valor simbòlic d’un edifici que representa als Estats Units i no al president de torn, d’aquí que el 1961 decidís impulsar la White House Historical Association amb el propòsit de captar fons privats que ajudessin a mantenir l’edifici, donar a conèixer la seva història i acostar-lo als ciutadans.
També adorava els Nadals, tant que ella mateixa escollia les targetes nadalenques de felicitació que enviava el seu marit i, fins i tot, dibuixava els motius que les decoraven. Vint anys desprès, el 1981, Nancy Reagan, davant la necessitat de millorar el finançament de la White House Historical Association, va pensar que seria una bona idea fer un homenatge a Jackie Kennedy i el seu amor a les festes nadalenques posant anualment a la venda un guarniment pels arbres de Nadal. La idea va ser un èxit i cada any centenars de milers de persones les compren i són molts els que les col·leccionen. Aconseguir-les no és gens difícil. N’hi ha prou amb entrar a la pàgina web de l’associació, pagar uns 25 dòlars –aproximadament 22 euros- i esperar que el correu les porti a temps.
L’any 2019 van treure un helicòpter la mar de curiós per homenatjar al president Eisenhower i el seu compromís amb la innovació. El 2020 penjava del guarniment la imatge d’un John Fitzgerald Kennedy pensatiu i per aquest 2021 l’ornament homenatja Lyndon B. Johnson a través d’una pintura de l’arbre de Nadal que va guarnir el Saló Blau de la Casa Blanca l’any 1967.
Si tria aquesta darrera opció haurà coincidit en gustos amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, i tindrà un penjoll ben original per posar al seu arbre. El que li preguem encaridament, si és que decideix adquirir-lo, o bé algú benintencionat li regala, s’estalviï de fer públic el seu agraïment al president dels Estats Units, com va fer la presidenta, doncs seria tan patètic com rebre un caganer comprat a un pessebrista de la Fira de Santa Llúcia i després escriure a Pere Aragonès per donar-li les gràcies.
El desprestigi de les institucions es construeix a través de gestos com aquest. Actes que diuen molt de la megalomania de qui, potser farta de la indiferència que desperta fora de la seva colla, decideix aprofitar una felicitació de Nadal per fer creure que està a l’agenda dels grans líders mundials i, també, de l’absolut menysteniment cap a la intel·ligència aliena que demostra el fet de no pensar que qui més qui menys accedeix a Internet i té al seu abast pàgines com la de la White House Historical Association.
És en moments com aquest que podem sentir-nos alleujats del desinterès que Catalunya i les seves institucions desperten al món. Al cap i a la fi, si algú encara ens fes una mica de cas, el ridícul que hauria fet el país gràcies a la presidenta del Parlament seria espantós. El problema potser sigui que a còpia d’anar-lo fent cada dia els catalans ja estem immunitzats i no ens exclamem gaire quan ens prenen el número.
Ens hem acostumat a viure en un país on el que veritablement importa no són les institucions, sinó el relat, una forma com una altra de dir el conte, que expliquen cada dia aquells que les habiten. Que sigui fals resulta indiferent i per això l’agraïment de Borràs a Biden pel guarniment que ell mai no va enviar quedarà en menys que una anècdota. Serà com a molt una petita misèria que no fa res més que il·lustrar un ego infinit.
Ignorem si la presidenta Borràs va arribar a llegir la cita del president Johnson que hi ha darrere l’ornament que ha penjat a l’arbre nadalenc del Parlament: “La nostra missió és alhora la més antiga i la més bàsica d’aquest país: corregir el mal, fer justícia, servir l’home”. Johnson va pronunciar aquestes paraules en una sessió conjunta del Congrés dels Estats Units el 15 de març de 1965, per defensar un projecte de llei que proscrivia conductes discriminatòries contra els afroamericans.
Són les paraules d’algú que entenia que l’home està per servir les institucions, no per servir-se’n, que aquestes pertanyen a tot un país, no només a una part, i que la seva funció consisteix en construir igualtat i millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Si efectivament la presidenta Borràs va rebre el guarniment com a obsequi, potser és que algú li estava enviant un missatge.
