Ni ecoangoixa, ni psicothriller: emergència climàtica

Pot ser no ho recordem ja, i si ho recordem tant de bo, que fa molt poc va haver-hi la Cimera de Glasgow sobre canvi climàtic. Recordar-ho pot semblar fins i tot una innocentada, ja que sembla una eternitat, oi?. Mesos abans i especialment durant els quinze dies que va durar la Cimera, es va produir una revifada d’anàlisis, informes, advertències, fòrums i encontres sobre l’emergència climàtica, així com de manifestacions per arreu.

Recordarem, com a principis del 2020, amb la irrupció de la pandèmia, va desaparèixer de cop, de l’escena, dels mitjans, de l’agenda política i de les preocupacions socials l’emergència climàtica, sent substituïda per l’emergència sanitària. De fet, l’any 2019 va ser un punt d’inflexió pel clima, després truncat.

Doncs bé, s’ha tornat a repetir la història i acabada la Cimera de Glasgow, a les 24 hores, desapareixia l’emergència climàtica de l’agenda política i a les 48 hores, de l’agenda mediàtica. De forma fulminant!. Com si algú hagués premut un botó. Simultàniament emergeix com a principis del 2020, una alarma social mundial digna de psicothriller, un altre cop, que fa desaparèixer per complet, que estiguem en plena emergència climàtica. Pel que sembla, ja no hi som…

Si bé molt sovint critiquem la sobreactuació i la saturació d’informació sobre el canvi climàtic i/o l’emergència climàtica, ja que el que provoca no es més conscienciació sinó més embafament i ecoangoixa, en no anar acompanyada de mesures, controls i polítiques reals que facin creïble l’emergència, ens preocupa més, encara que com efecte faci desaparèixer l’ecoangoixa, que el seu lloc l’ocupi de nou el pànic, molt més paralitzant i perillós amb l’emergència sanitària, ja que aquest sí que va acompanyat de mesures, controls, restriccions, prohibicions, etc. que de retruc, donen a entendre a la vegada, que no n’hi deu haver per tant amb l’emergència climàtica. I que desmenteixen pels fets (duríssimes restriccions), l’alarma, declaracions i acords que a nivell internacional es repeteixen darrerament a les Cimeres de Nacions Unides, i es que el problema més important que té la humanitat en aquests moments es el canvi climàtic (per això estem -estàvem?- en emergència climàtica). Ah! i a nivell de malalties, pot ser caldria recordar, amb tanta alarma pandèmica (o pot ser també és una innocentada), que les més mortals segueixen sent els infarts, els ictus i els càncers.

Aquesta contradicció, que es repeteix en el temps de forma recurrent, i atesa la situació, permanent, o bé és fruit d’un alt nivell d’incoherència i hipocresia institucional a alts nivells o bé és fruit d’una enginyeria social que arrossega com un tsunami a quasi totes les institucions i mitjans de comunicació, on es fa difícil fer una crítica social serena al que està succeint sense ser catalogat ràpidament de divergent (els més educats) o directament d’imbècil, idiota o estúpid (els mal educats). No hi ha terme mig. I atès el context en el que estem, curiosament, el contrast és espectacular i estratosfèric en relació amb el silenci front el negacionisme climàtic: Ignorat?, tolerat?, menystingut?, fomentat?, relativitzat? Doble raser moral, ètic, intel·lectual, polític i científic!!

Continuem amb el contrast. Però ara, imaginem amb John Lennon.

Imaginem-nos per un moment que en un context d’emergència climàtica, si és que hi som i no es un rentat de verd de les institucions, totes les empreses que contaminen per damunt de x emissions de CO2 (amb llindars en línia amb els Acords de París), fossin multades i jutjats els seus directius, per delicte climàtic (d’ambientals, fixem-nos que mai n’hi ha a Catalunya… és un oasi (un oasi contaminant i contaminat).

Que es cancel·len tots els permisos per instal·lar-se a Catalunya (en el nostre cas) a totes les multinacionals tecnològiques que estan afavorint l’enfonsament del comerç de proximitat, economia local i cooperativa), etc. a part de l’evasió d’impostos a la que estem assistint de forma vergonyant, per les emissions de CO2 que està afavorint el comerç electrònic amb una logística de mercaderies que està col·lapsant les grans ciutats, autopistes i carreteres: el darrer any a Catalunya amb 38 milions de desplaçaments.

Òbviament queden prohibides a partir d’un decret recent del Govern (com s’ha fet amb la nova normativa d’energies renovables) totes les curses i competicions “esportives” de “Fórmula 1” i, en general, de velocitat, sigui de camions, cotxes, motos, etc., no les il·legals a polígons industrials, que són la xocolata del lloro. Òbviament el decret va acompanyat d’una partida d’indemnitzacions i compensacions que venen donades pels 65 milions d’euros anuals que la Generalitat ingressa per l’impost per CO2 a vehicles.

Imaginem-nos que ja no es poden agafar vols transoceànics, si no és per causa justificada, i que els trasllats a menys de 1000Km. ja s’han de fer per ferrocarril.

Que queden cancel·lats definitivament tot tipus de permisos d’instal·lació o ampliació de granges de porcs a tot el territori català, no ja pels impactes dels purins als aqüífers, sinó pel seu impacte ambiental en tota l’activitat econòmica.

Que a partir d’una data determinada el turisme internacional o de masses, ha deixat de ser-ho i sols es permet la pràctica del turisme actiu i temàtic nacional o estranger, en petits grups, que a part de pagar un impost turístic més elevat (l’actual es ridícul), participaran en les activitats populars que s’organitzen en el territori, i en campanyes de neteja de boscos, rius, platges, etc.

Que s’obligarà a totes les persones a tenir un passaport ambiental o “green pass” (que aquí sí estaria ben fonamentat i no com ara edulcorant mesures sanitàries de dubtosa legalitat) per controlar el nivell de petjada ecològica que fem al final del dia o del mes, tant al nostre habitatge, desplaçament, consumint, reciclant o digitalment (en aquest cas hi haurà un límit de consum digital, atès que la industria digital s’ha convertit en el “tercer país” més contaminant del món, darrera la Xina i els Estats Units).

Si imaginem que tot això és possible i necessari, és evident que estarem en vies de ser coherents amb l’emergència climàtica declarada. La resta o és gesticulació o innocentada.

 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.