Els titubejos i contradiccions que generen internament els diferents interessos econòmics i esportius dins del Barça són el millor indicatiu que existeixen almenys quatre tendències divergents i oposades que, sense solució de continuïtat, arruïnaran també les operacions obertes o iniciades per a reforçar l’equip.
Les posicions que xoquen entre si són avui, d’una banda, les exigències de Xavi, el nou entrenador, que li ha ficat la por en el cos a Laporta, gairebé amenaçant-lo que no hi haurà Champions sense reforços en atac. Demana i demana mentre el president, boig per remoure el mercat i negociar grans contractes com en els vells temps, no li diu que no i a més agafa el rifle de la caça major per a intentar cobrar-se una peça com Haaland.
Al minut, Javier Tebas el refreda i li diu, números auditats a la mà, que si algun club pot signar al noruec aquest és el Real Madrid. No només a Haaland, també a Mbappé, ha dit, congelant aquesta via.
És igual perquè Laporta continua jugant en gran com si encara estigués negociant amb Messi. En la seva bogeria, als periodistes els ofereix expectatives de primer nivell i les hi justifica, també en aquest tràngol d’alienació mental transitòria, que encara pot arribar a un acord amb CVC.
Aquest és un altre front, l’admès pels propis executius, que han estat donant per fet que es negociava a través de Goldman Sachs per a reobrir aquesta porta. Curiós que aquesta confirmació de negociacions es produïa hores abans que el mateix club publiqués una nota, conjunta amb el Real Madrid i l’Athletic, anunciant una demanda contra l’acord CVC-LaLiga aprovat per l’assemblea dels clubs que la integren, majoritàriament.
Altres fonts de la mateixa directiva, cadascuna d’elles pel seu compte i amb un llibret diferent del CEO Ferran Reverter, murmuren venjativament que hi haurà baixes, acomiadaments fulminants, ruptures de contracte i fins i tot traspassos sonats d’aquesta “classe mitjana” que ara ha perdut crèdit dins de la pròpia estructura directiva i esportiva.
S’ha de ser ingenu o un perfecte desconeixedor del mercat, del futbol i del Barça per a articular mentalment una il·lusòria revaloració sobtada d’una plantilla humiliada a la Champions i la possibilitat de traspassos que deixin diners i alliberin massa salarial.
Però la directiva i els propis executius s’ho creuen i ho expliquen. Estan així de desinformats i de desplaçats de la realitat.
A sobre, si hi havia algun actiu que podria valoritzar-se, sempre que acceptés quedar-se, com és el cas de Dembélé, el seu rendiment en els últims partits ha influït negativament en el propi estat d’ànim de la junta, executius i tècnics a l’hora de convèncer-lo per al Barça del futur.
Els errors s’han acumulat, perquè mentre Xavi ha dit que és el millor del món en el seu lloc i Laporta, desballestat, que és fins i tot millor que Mbappé el Barça li ha fet arribar una oferta molt per sota d’aquesta qualificació mentre que altres clubs li ofereixen millors condicions i possibilitats per al seu joc.
Ousmane Dembélé, a més, ha passat en diverses setmanes de ser un mal fitxatge de Bartomeu a ser, segons Xavi, un fenomen mundial, motiu pel qual no s’acaba de creure les veritables intencions del club.
Dit tot això, cada departament de club va pel seu costat, sense harmonia ni concert i així li va a l’equip sense que avui Xavi estigui satisfet amb la plantilla ni amb la que tindrà, el que pot arribar o el que se’n anirà, si és que marxa algú. De moment, il·lusiona Dani Alves mentre s’apaga la llum enlluernadorament encegadora, encara que fugaç de Dembélé.
