Els extrems de la investigació del Barçagate, episodi nimi i ridícul comparat amb el cas Benaiges i la protecció donada i demostrada de Joan Laporta i de Víctor Font a un pederasta confés, havia de topar tard o d’hora amb el que pogués haver-hi a l’altre costat, és a dir amb l’evidència que el laportisme i les forces afins, que des de fa molts anys venien dominant la permanent erosió de Sandro Rosell i de Josep Maria Bartomeu en les xarxes socials, seguien un determinat patró.
Els informes elaborats per Nicestream, l’empresa acusada i denunciada per diversos socis per haver creat quatre comptes contraris a personatges de l’entorn del club, parlen d’una magnitud monstruosa d’aquesta xarxa opressiva, persecutòria, organitzada i competent, que venia actuant amb finalitats inequívoques i perfectament dirigides contra la junta directiva de torn del FC Barcelona, sota el lideratge d’Elena Fort, exdirectiva de Laporta fins al 2010 i ara de nou membre de la junta ja amb el rang de vicepresidenta i portaveu.
Aquesta identificació va ser el resultat de classificar, com va fer Nicestream en el compliment del seu treball de monitoratge de les xarxes socials, els missatges crítics, insultants, contraris i alineats que tenien com a únic propòsit maleir i destruir, desautoritzar i arruïnar qualsevol aspecte de la gestió i administració del FC Barcelona en aquella època.
Els informes de Nicestream, que ara han aparegut en les diligències del cas, avaluant com i en quina magnitud les xarxes socials respiraven o, més ben dit, treien foc pels queixals contra la directiva de Bartomeu, no han rebut el bombo mediàtic, acusatori i desenfrenat d’altres aspectes de la mateixa investigació del cas. Aquest altre costat no interessa.
Una de les tasques encarregades a Nicestream (I3Ventures com a filial) va consistir inicialment en la lògica anàlisi dels atacs reputacionals del quals eren objecte la gestió de la junta i, si es donava el cas, de les escomeses individualitzades en la figura de president Josep Maria Bartomeu o bé de directius, executius i fins i tot, per la quantitat i volum, considerable, dirigits a l’expresident Sandro Rosell i, en menor mesura, a altres exalts càrrecs o exdirectius.
Fins a la contractació externa d’aquesta anàlisi a partir d’octubre del 2017, el FC Barcelona, igual que altres grans institucions, no havia decidit ampliar aquesta nova pràctica i necessitat operativa de conèixer les reaccions a les xarxes socials, de mesurar i avaluar els corrents d’opinió i, més recentment, el grau d’incidència dels denominats ‘bots’ i altres procediments artificials d’amplificar el ressò de les diferents idees o atacs mitjançant comptes operats artificialment i no per socis, aficionats o persones reals.
Mitjançant l’experiència i el treball professional de Nicestream aquesta visió i observació es va expandir analitzant amb molta més profunditat els missatges en les xarxes, la qual cosa es va traduir en una sèrie de llistes de tuiters considerats detractors de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu.
El focus, per persistència, contingut, seguiment i retuits, va acabar posat en una sèrie de comptes entre ells el d’Elena Fort, actual vicepresidenta institucional del FC Barcelona. D’acord amb el criteri de Nicestream, Elena Fort podia considerar-se el cap pensant d’una trama organitzada que actuava en xarxes socials contra la junta de Bartomeu.
Amb data desembre del 2018, Nicestream fa referència a una possible “xarxa estructurada de comptes que operen contra Bartomeu i Rosell, l’objectiu dels quals és amplificar notícies polèmiques vinculades contra tots dos i danyar la seva imatge”.
A més, interpreta que la major part d’aquests atacs podrien estar organitzats per Laporta i el seu “nucli dur” com a reacció pel judici de l’acció de responsabilitat civil iniciat per la junta de Rosell primer i la de Bartomeu després.
Sobre aquest nucli dur, Nicestream assenyala a quatre exdirectius de l’època 2003-2010: Elena Fort (actual vicepresidenta), Josep Ignasi Macià (actual directiu), Alfons Godall i Xavier Sala i Martín. També assenyala els comptes que més quantitat de missatges filolaportistes i contra Bartomeu emetien: @sandro_dimitit, @getafegate, @joanfontes, @siemprepositifo i @eldeu.
L’informe raona el següent: “El fet que portin vuit anys difonent informació contrària a Sandro Rosell i contra l’actual directiva porta a pensar que no són mers seguidors del Barça de perfil laportista, sinó que probablement es tracta d’una organització de petites dimensions que treballa per encàrrec per a aconseguir, en un primer moment, la dimissió de Rosell i en l’actualitat avançar les eleccions del FCB”.
Per a les ‘víctimes’ d’aquesta espècie d’organització la veritat és que aquest informe no els va produir un impacte especialment sorprenent ni nou, perquè la “guerra de les xarxes” sempre va estar dominada i governada, de manera aclaparadora, per les forces laportistes.
De fet, encara que el Barçagate s’hagi projectat com un escàndol de proporcions majestàtiques i descomunals, els quatre comptes que Nicestream va obrir en el seu moment -tal com ha explicat i declarat Carlos Ibáñez, el seu propietari, pel seu compte- per a observar les reaccions amb missatges d’opinió inversa a la generalitzada en les xarxes, aquests comptes reactius poden considerar-se invisibles, innocus i inapreciables en l’univers de les xarxes socials de temàtica barcelonista.
Aquesta onada majoritària, laportista, guardiolista i històricament cruyfista, encunyava el segell detractor i àcid, segons Nicestream, de l’actual vicepresidenta: “Els perfils més actius han mostrat estar estretament vinculats amb ella a través dels seus timelines, per la qual cosa podria confirmar-se una de les hipòtesis d’aquest informe: Fort és una de les organitzadores d’aquesta xarxa detractora”.
L’informe, finalment, revela una llarga llista de 171 usuaris de Twitter que per als receptors i afectats que des de fa anys han estat i són el blanc indiscriminat i sense límits d’aquests comptes, reals i multiplicadors, no suposa tampoc cap novetat ni canvi.
El que sí ha suposat una parcial inversió de les reaccions a alguns comptes com el d’Elena Fort és l’efecte de governar i l’obligació de fer seguidisme de les decisions unilaterals, totalitàries i desconcertants d’una junta directiva sense pla ni sortides. No hi ha comentari d’Elena Fort que no traspuï contradicció, ignorància, ficada de pota i una obsessió desmesurada per sentar càtedra barcelonista sobre qualsevol tema.
El resultat és que en el seu intent de col·laborar amb les causes pròpies del poder el que fa és col·leccionar dissidents i nous enemics.
Els últims tuits no tenen desperdici: “L’estadi té una vida útil que està pràcticament en la seva finalització. Si no s’aprova l’Espai Barça en els pròxims anys s’haurà de fer una inversió d’uns 400 milions d’euros a fons perdut”, ha comentat per a terroritzar als socis després de sis anys d’oposició al projecte quan no era directiva.
Un altre: “Em genera una contradicció personal molt important l’amistós de l’Aràbia Saudita. M’he queixat. Hem de salvar el Barça, haig de respirar i fer coses que a vegades no ens semblen bé”. Sempre es pot dimitir quan els principis personals conculquen els de la directiva a la qual es pertany si es pretén ser coherent. Amb tot el que havia criticat l’acord publicitari amb Qatar ara, en canvi, ha hagut d’acceptar els bons diners saudites per a pagar, entre altres coses, a tots els contractats del president, que continuen omplint els despatxos sense fre ni límit.
I l’últim: “Confiem al 100% en el projecte de Xavi”, afirmació que, és clar, no va fer sobre Koeman. “Sense voler fer victimisme, hem d’entendre que l’herència rebuda del club ens porta a la situació que estem vivint ara”, ha aclarit, encara que això després de confirmar-se que Xavi ha estat el pitjor entrenador debutant en molts anys. Ara, a Xavi li concediran paciència, suport, pacificaran l’entorn i li portaran els fitxatges que li van negar a Koeman i sí, a la llarga, l’equip millorarà. Segur que, en el tuit de celebració, quan arribi el moment, es posarà la primera. I si no, tornarà a carregar contra Bartomeu…
