Les forces de l’aparell laportista treballen sense descans des de l’explosió de l’escàndol Benaiges per a evitar que els fets, confessos i innegables, no afectin directament al club ni propaguin entre els socis la certesa, també provada, que l’actual junta directiva de Joan Laporta va fer un esforç concret i demostrable per reincorporar al futbol base del FC Barcelona a un pederasta amb antecedents de denúncies de pares i d’alumnes del Col·legi Barcelona, on va exercir durant anys abusant de menors, i va tornar al Barça envoltat en acusacions mediàtiques després del seu pas per Mèxic i República Dominicana.
Les urgències se centren, des de l’òrgan de comunicació del club i dels seus pesos pesants, a convèncer per les bones, o amb amenaces, a tots els mitjans de la total desvinculació de Benaiges del FC Barcelona a partir del dia 2 de desembre quan, efectivament, el van acomiadar després de tenir coneixement que les proves i investigacions periodístiques anaven molt de debò.
Des de la publicació pel diari Ara de les malifetes de Benaiges, la immunitat i la protecció de les quals es basaven exclusivament en la seva identificació i reconeixement com a figura de l’staff tècnic del Barça, s’han anat acumulant denúncies en les dependències dels Mossos d’Esquadra, mentre que es volen obrir investigacions des de la Conselleria d’Educació i diligències sobre les adopcions d’Albert Benaiges al llarg d’aquests anys en què havia convertit la seva vida en un relat de vexació permanent, reiterada i consentida contra els alumnes del Col·legi Barcelona de les Corts i anteriorment a la UE Sants.
Per més esforços que fa Joan Laporta per distanciar-se dels fets, el mal reputacional contra la institució blaugrana, que a més ha forjat un prestigi internacional i reconegut per l’excel·lència en el futbol de planter, ja està fet, perquè Albert Benaiges s’havia convertit, amb el consentiment i relaxació dels professionals i directius del Barça, en una de les seves figures més experimentades i exportables.
La prova és que, sobre el seu recent retorn, Benaiges va ser objecte de tensions entre Joan Laporta i Víctor Font, dos candidats que pugnaven per exhibir-ho com un d’aquests actius indiscutibles com a mostra inequívoca de la seva aposta pel futbol base. Transcorreguts diversos dies no ha estat menys lamentable la falta d’autocrítica de Joan Laporta, així com el silenci del mateix Víctor Font, que cantava i proclamava en la seva campanya la idoneïtat, necessitat i proverbial retorn de Benaiges.
Font, el mateix que Laporta, no ha condemnat els fets, Laporta amb el matís de posar-se a disposició i al costat de les víctimes. No seria conseqüent amb aquesta reacció, també discutible, de córrer a pagar-li tot l’any de contracte i a més ajudar-lo a aconseguir les millors condicions de jubilació.
Les evidències que Joan Laporta havia incorporat al futbol formatiu a un pederasta com Albert Benaiges les confirma la pròpia reacció de la junta en expulsar-lo -generosament indemnitzat- i, després de 48 hores, sortir a tirar pilotes fora.
El club només tenia dues alternatives, o bé aplicar la presumpció d’innocència i mantenir-lo en el lloc o bé, si les proves eren prou condemnatòries, actuar en conseqüència i qüestionar si el FC Barcelona havia de revisar la seva situació contractual i aplicar, fins a on la llei ho permet, una penalització conseqüent amb el perjudici ocasionat d’imatge i reputació.
Per si de cas, l’aparell del laportisme, a més d’aplicar-se a promoure el més extens dels silencis mediàtics, escurçar les tertúlies i suggerir contundentment que Benaiges ja no té res a veure amb el club, ha filtrat i generat notícies enlluernadores en diferents fronts esportius que afecten el primer equip.
D’una banda, també amb la complicitat de la premsa, ha transcendit que Joan Laporta s’ha reunit a Torí amb Mino Raiola, l’agent del golejador noruec Haaland (foto), ara com ara el futbolista més car del mercat, no només per la seva cotització com el millor artiller del continent, indiscutible, sinó perquè el seu agent i el seu pare ja han fixat un impost previ a la negociació de 60 milions d’euros, a repartir entre Mino Raiola i la família del futbolista, això amb independència de la negociació amb el Borussia Dortmund per al seu traspàs, previst inicialment per a l’estiu pròxim.
Es tracta del ‘farol’ més gran de Joan Laporta fins ara, aparentar que el Barça està en la licitació per la joia del futbol europeu, encara que Laporta sí ha aconseguit, per amistat amb Raiola o perquè se li ha retribuït convenientment, que el seu entorn inclogui al Barça entre un dels quatre equips grans d’Europa pels quals pot acabar fitxant. Aquest és el límit.
La notícia s’ha filtrat convenientment en la continuïtat del discurs reactiu de Laporta a la tragèdia de Munic, després de la qual li va prometre a Xavi Hernández portar-li fitxatges en el mercat d’hivern fent un esforç en la doble direcció de sortida d’uns jugadors i d’arribada d’uns altres.
Aquesta és la teoria, el conte que la pròpia premsa s’ho ha mig cregut anunciant la determinació de la junta de donar baixes, tallar contractes i castigar alguns jugadors amb mesures econòmiques dràstiques. Amenaces d’aquestes que tant congenien amb el mal humor dels socis després de les derrotes històriques.
Una cortina de fum amanida amb una altra notícia convenientment filtrada, però encara més surrealista que el fitxatge de Haaland, segons la qual el Barca estaria negociant amb CVC un acord com el de LaLiga, però no col·lectiu sinó individual, és a dir al marge de la resta dels clubs i de la patronal. Un acudit dolent per diversos motius, el principal és que els drets de TV de LaLiga només es poden negociar i vendre conjuntament. El segon és que els altres clubs ja han rebutjat la proposta del Barça, Real Madrid i Athletic.
Finalment, la premsa ho ha adornat amb el matís aportat pels propis responsables financers de la junta que qui negocia és Goldman Sachs en nom del FC Barcelona, un extrem fins a un cert punt probable perquè Goldman Sachs posseeix prou poder per a això i per a més encara que per descomptat no pot tancar una operació amb CVC sense estar en el paquet de LaLiga.
Per què? Per la senzilla raó que el Barça de Laporta, en el seu fur intern, està per signar l’acord i per aconseguir una mica de finançament donada la penúria de la seva situació. El problema, reiteradament descrit i explicat, és que Florentino Pérez no li dóna permís, el Real Madrid continua controlant al Barça al seu caprici i aquesta presumpta maniobra serviria per a, almenys, donar la sensació que Laporta és capaç de moure algun fil sense permís des del Bernabéu.
Així, en el seu conjunt, s’alimenta que Laporta és capaç de remoure el mercat i de portar-li a Xavi els fitxatges promesos.
Una maniobra que a més xoca amb el control de LaLiga sobre el marge de fitxatges i de fitxa que el Barça pot abordar, ara com ara a zero, tret que el club sigui capaç de desfer-se o de traspassar jugadors amb un gran pes financer. No és fàcil per no dir impossible, perquè qualsevol comprador sap que el Barça, si ven, ho fa forçat per les circumstàncies, completament ofegat. Si arriba algú només pot ser lliure, amb una edat i amb unes condicions molt limitades. És a dir, bo, bonic i barat.
Aquest perfil semblava ser el del Kun Agüero, amb l’únic hàndicap de l’edat i que no hi havia cap subhasta per ell en el mercat l’estiu passat. Agüero, com a súmmum de la desafortunada gestió esportiva de Joan Laporta, que només el va portar per a complaure a Leo Messi, ha tingut la desgràcia de sofrir una lesió cardíaca benigna però prou destacada per a seguir el consell d’abandonar la pràctica de l’esport professional.
Aquest anunci està previst per a aquest dimecres d’una setmana en la qual la junta necessita distreure a l’afició amb altres coses que tampoc sigui estimular el referèndum de l’Espai Barça, no sigui que algun aficionat, disgustat per la marxa de l’equip, voti que no.
El Barça és avui, gràcies a la necessitat de Laporta d’aparentar ser un president que governa el club amb responsabilitat i encert, un còctel mediàtic orientat sobretot a tapar la veritable realitat de tot el que està passant.
