Les lesions i Xavi deixen en ridícul al Dr. Ramon Canal

Laporta accepta que el nou entrenador fulmini als responsables de fisioteràpia i preparació física i recuperi al Dr. Ricard Pruna

Dr. Ricard Pruna

Hauria estat comprensible, en un context de club mitjanament estructurat i governat amb sentit comú, que el responsable dels serveis mèdics del FC Barcelona, el Dr. Ramon Canal, hagués dimitit coincidint amb l’arribada de Xavi Hernández a la banqueta aquesta setmana. O bé el club no hauria d’haver transigit amb les exigències del nou entrenador i del seu desig exprés d’apartar del primer equip a Albert Roca, l’encarregat de la preparació física en l’anterior staff tècnic, i Juanjo Brau, responsable de l’àrea de fisioteràpia. Juanjo Brau serà reubicat dins del club i pot ser que Albert Roca vegi la porta de sortida. 

La decisió de Xavi de portar als seus propis responsables de fisioteràpia i preparació física, també observadors i analistes a més del seu germà com a integrant del seu ampli equip, assenyala directament a la direcció dels serveis mèdics del club com a responsable de la terrible plaga de lesions que ve sofrint d’algun temps ençà.

Davant aquestes evidències, que s’han agreujat i afectat a tots els tipus i llocs de jugadors, amb Dembélé en el cim d’un rànquing demolidor, Joan Laporta no va adoptar cap mena de mesures vers la figura de Ramon Canal, que va arribar al club el 2006 per a suplir al Dr. Jordi Ardevol. Hi ha poc a afegir al motiu d’aquesta continuïtat, perquè havia ocupat el càrrec de secretari general de la Conselleria de Governació de la Generalitat abans d’aterrar al club. 

Amb l’arribada de Sandro Rosell, que no va realitzar ‘neteja’ per altres motius que no fossin els professionals, Ramon Canal es va anar mantenint en el seu lloc gràcies sobretot a la seva experiència i habilitats polítiques i a la presència clau del Dr. Ricard Pruna (foto).

Ramon Canal ha estat segurament el responsable dels serveis mèdics del FC Barcelona amb menys currículum i prestigi en l’exercici de la medicina, ha actuat més com un director d’hospital i gestor que una altra cosa. De fet, la gestió dels serveis mèdics va recaure eficientment durant molts anys en el Dr. Ricard Pruna, un encert inqüestionable com es va demostrar no sols pel bon funcionament i control del primer equip al llarg de tota l’era Messi sinó també en la resta de les seccions. 

Els seus mèrits i excel·lent treball, no obstant això, mai van ser del tot recompensats, ni pel reconeixement del club internament, perquè Ramon Canal sempre s’ha penjat totes les medalles, ni tampoc en l’àmbit econòmic.

A més, Ricard Pruna va haver de sofrir les conseqüències de la permanent presència del Dr. Ramon Cugat al voltant del primer equip imposada per Josep Guardiola, que obligava els seus futbolistes a passar consulta externa pel seu equip de traumatologia, la majoria de les vegades en contra de criteri del Dr. Pruna. 

Quan algun jugador es posava en mans del Dr. Cugat la combinació d’aquest eix Canal-Cugat no solia acabar massa bé. Van ser cèlebres les complicacions de lesions relativament lleus que el Dr. Cugat aprofitava per a rendibilitzar mediàticament, una habilitat i talent que probablement han estat superiors a la seva pròpia fiabilitat i èxits mèdics. 

Gràcies al fet que Guardiola i Canal feien passar pel tub als jugadors, el Dr. Ramon Cugat va arribar a cobrar com a consultor extern una prima d’un milió d’euros la temporada 2009-10. Hi va haver i encara hi ha  jugadors com Carles Puyol que dubten sobre quin hauria estat el resultat de les seves lesions d’haver-se posat en mans d’un altre metge. I no fa falta dir, per citar un exemple de rotund fracàs mèdic, que els problemes d’Ansu Fati després de la seva lesió de menisc van tenir el seu origen en la primera i poc eficaç, per no dir, contraproduent, estratègia quirúrgica en mans del Dr. Cugat, un nyap que el propi club s’ha encarregat d’ocultar i reconduir amb diferents intervencions correctives i amb el jugador en mans de doctors i fisios d’un centre de Madrid que no ha transcendit.

Les denúncies contínues i l’escàs esperit de col·laboració del Dr. Ricard Pruna per seguir les instruccions dels serveis mèdics van provocar que el Dr. Ramon Canal adoptés suficients mesures i apliqués els criteris apropiats per a provocar-li una palesa incomoditat en el seu treball fins que finalment va decidir marxar. 

Si no va ser ‘bullying’ se li va semblar molt la causa per la qual va decidir acceptar una de les moltes ofertes sobre la taula i traslladar la seva família lluny de Barcelona per a treballar en el club Sharjah dels Emirats Àrabs, on ha romàs tranquil i lluny de l’enorme pressió que sofria en el Barça intentant reparar errors de la direcció mèdica i d’estructura de la qual va ser a poc a poc apartat. 

Les nombroses invitacions individuals i projectes mèdics que contínuament van arribar al club, així com l’impuls a un congrés mèdic especialitzat dirigit pel Dr. Pruna van inspirar el projecte IHUB que pretenia monetitzar aquests coneixements i la seva àmplia experiència després de 25 anys al club. Com era de preveure, el Dr. Pruna va ser deixat al marge sense que avui se sàpiga exactament què passa ni on va anar a parar la inversió del club en aquest ‘invent’.

Existeix una evident relació entre la seva marxa i la deterioració del conjunt dels serveis mèdics, que inclouen la supervisió i el treball de fisios, nutricionistes, preparadors físics, etc. Les conseqüències les ha pagat principalment Ronald Koeman, sobretot el primer equip, convertit avui en un hospital de guerra i un camp de mines adobat a les lesions musculars.

Hi ha qui, fins i tot, va veure una mà negra mèdica en la forma en què es va decidir la destitució de Koeman després de la derrota al camp del Rayo Vallecano. A l’equip li venia un calendari fins a un cert punt maquiavèl·lic, perquè havia d’enfrontar-se al Camp Nou a l’Alabès i després viatjar a Kíev, partit clau de Champions per al qual estaven previstes les altes de Dembélé, Ansu Fati, De Jong i Araujo. 

Algunes fonts consideren que si l’equip no hagués decebut tant davant l’Alabès i exhibit una altra cara a Kíev, dirigit per Sergi Barjuan, potser s’hauria retardat la negociació amb Xavi fins a conduir-la a un estadi de menys tensió i de millors condicions negociadores. Com a resultat d’aquesta decisió de prescindir de Koeman, sense tenir el recanvi preparat, l’equip es va salvar amb prou feines a la Champions a canvi d’enfonsar-se en la Lliga estrepitosament i encara amb més baixes mèdiques: repeteixen Ansu i Dembélé i se sumen Nico, Dest i Èric Garcia. Això sense fer referència al Kun Agüero que possiblement no jugui més aquesta temporada amb un problema cardíac greu sofert en ple partit.

Ramon Canal, el cap dels serveis mèdics que probablement seguirà amagat i callat mentre es ventilen i assenyalen culpablement al seu equip, i Xavi pren el comandament, inclosa una oferta al Dr. Ricard Pruna per al seu retorn. Caldria pagar una clàusula que no seria un problema si avui el club pogués estalviar-se el cost d’aquesta cúpula mèdica inservible a més d’inútil. Però això no passarà.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides