El tancament de l’exercici 2021 és de jutjat de guàrdia

Al marge de la qüestió de la responsabilitat, la liquidació està manipulada, inflada i és carn d'impugnació

Joan Laporta
Joan Laporta

De cara a la presentació aquest dimecres de la due diligence i altres detalls de l’auditoria encara hi ha periodistes del laportisme que subratllen la necessitat d’un esforç mediàtic per fer arribar a tots els socis el missatge únic i inequívoc que tots els mals del barcelonisme són responsabilitat de Josep Maria Bartomeu. Més encara? Només falta que el president vagi porta per porta a recordar-l’hi a cada soci.

A aquesta premsa rendida i en general manipuladora, no obstant això, comença a fer-li més mal que Joan Laporta no aporti ni una sola solució que el mateix escenari, cada vegada més exagerat, d’aquesta herència tan repetidament condemnada i demonitzada.

Més enllà d’haver enganyat a tothom amb la mentidera renovació de Leo Messi i inflat perillosament les pèrdues com a estratègia, per no fer, la nova junta no ha estat capaç ni tan sols de trobar un entrenador de la seva corda o fitxar a ningú que Bartomeu no hagués deixat lligat, excepció feta del Kun Agüero, el reforç exigit per Leo Messi.

Existeixen dos arguments recurrents per a reforçar aquesta idea que Bartomeu és poc menys que Satanàs: d’una banda, el contratemps econòmic i per un altre l’existència, cada vegada més difosa per l’aparell laportista, d’irregularitats, corrupteles i presumptes actes il·lícits que, fins ara, se centren en el no menys explotat Barçagate, un cas basat sobre el delicte, presumpte, d’haver enviat uns quants tuits incòmodes a personatges de l’entorn de l’oposició a Bartomeu.

Quan interessa, el món es redueix al soroll de twitter. La veritat és que si, a l’inrevés, es fes un recompte dels atacs indiscriminats a les xarxes contra Bartomeu, Rosell i els tres o quatre pilars del seu antic imperi en els últims anys, la proporció continuaria sent d’un milió a un per part dels qui condemnen i s’escandalitzen amb el Barçagate i no van dedicar en el seu moment una sola línia als espionatges ordenats per Laporta a socis, polítics, jutges, amants, futbolistes com Piqué -per cert-, traficants, directius propis i exdirectius, candidats i a tot aquell que suposava una amenaça per al seu “xiringuito” en la presidència.

Més de tres milions d’euros gastats, dels quals, a més, segons la UDEF es refacturaven de manera més que sospitosa. Tampoc ni un tuit d’aquest entorn laportista, d’una dimensió ingent, que censurés l’operació irregular, ruïnosa i vergonyosa dels terrenys de Viladecans.

Tot és aigua passada. Pesa una llosa d’immunitat contra la gestió de Laporta, entre 2003 i 2010, que va deixar el club en una situació semblant, per no dir fins i tot pitjor si es té en compte que en aquells dies la màquina d’ingressar diners funcionava com mai.

Així i tot, el deute net superava la facturació i les pèrdues de 84 milions la temporada 2009-10 no deixaven lloc a dubtes sobre els gestos i operacions de malbaratament i de negocis encoberts.

No és qüestionable que l’economia del Barça dels últims anys va estar portada al límit amb aquests 990 milions d’ingressos de la temporada 2018-19, rècord absolut en el món de l’esport, reconeixent al Barça com el club més poderós del planeta dos anys seguits per la revista Forbes. Certament, una economia que no estava preparada per a contingències que no fossin menors i que també, per l’estructura dels seus recursos i massa salarial, ha sofert com cap altre club l’impacte negatiu a causa de la pandèmia, calculat en 600 milions de caiguda d’ingressos des del març del 2020 fins al 30 de juny passat.

En el discurs apocalíptic del laportisme hi sobra, en qualsevol cas, la manipulació i la presentació absolutament esbiaixada i interessada d’uns comptes i una realitat econòmica que, com el mateix Laporta ha hagut de reconèixer, no podia suportar la continuïtat de Leo Messi ni les fitxes d’aquests capitans que avui són ‘herois’ com Piqué, Busquets, Alba o Sergi Roberto.

Per això la liquidació, presentada com ho fa Laporta, amb una radiografia descarnada de la pèssima gestió de Bartomeu, eludeix premeditadament els 400 milions de menys d’ingressos d’origen pandèmic, inevitables de l’última temporada tancada (2020-21).

Així, és fàcil manejar volums artificials sense cap rigor. A les pèrdues de la temporada 2020-21, ningú explica que reflecteixen 319 milions menys d’ingressos respecte als nivells pre-covid i sí un augment incomprensible de les despeses de 163 milions com a resultat d’un increment artificial de 244 milions amb provisions poc o gens justificades i una presumpta devaluació dels jugadors a les quals, gairebé de manera còmica, s’inclouen les pèrdues pels traspassos de Griezmann i Trincao, tancats al juliol d’enguany, és a dir dins de l’exercici 2021-22.

I no només això, sinó que de cara al pressupost d’aquesta, la 2021-22, com a ingrés s’atribueix la reversió de 25 milions per aquesta pèrdua, un truc comptable que així i tot no serveix per a donar beneficis, perquè Laporta anuncia pèrdues de 19 milions per al pròxim curs.

Per tenir una referència, si Leo Messi hagués estat renovat, Laporta presentaria unes pèrdues de 100 milions més d’euros. A l’inrevés, si de la liquidació maquillada -més aviat operada- de la 2020-21, s’eliminen els 135 milions del cost brut de Messi i els 238 milions inflats i s’haguessin aplicat les reduccions salarials previstes, les despeses haurien reflectit més de 400 milions menys, és a dir uns 700 milions.

En canvi, si als ingressos s’afegeixen els no obtinguts per la pandèmia, que Laporta minimitza a 225 milions, resulta que el benefici hagués estat de 198 milions, això sense el pes de Messi.

De cara a l’exercici que ve, per què Laporta presenta un pressupost d’ingressos també artificial de 765 milions, és a dir de 225 milions menys que abans de la pandèmia? Per la senzilla raó que té en compte el notable efecte de la pandèmia, i això calculant que ja es permet un 60% d’aforament a l’estadi.

O sigui sí que té en compte aquest factor en el seu benefici argumental i en canvi no sols li nega a Bartomeu de la mateixa manera que no avalua el pes salarial de Messi, que era de 135 milions, sinó que a més renuncia a reduir els salaris durant la 2020-21 (sí que ho fa en la 2021-22) i li afegeix una devaluació de futbolistes efectiva a partir de l’1 de juliol passat.

A ningú pot estranyar-li que l’assemblea del dia 17 acabi als jutjats. Com a poc.

(Visited 189 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari