Pot ser que es tracti d’un cas insòlit. En el programa Onze d’Esports-3 d’ahir a la nit, l’assessor del president Joan Laporta, Enric Masip, va ser convidat per a desmentir i insultar a un periodista de TV3, Lluís Canut, en un exercici de vergonya periodística pròpia i aliena.
Masip va poder realitzar manifestacions com que Canut “diu mentides i no pot ser que dir mentides i criticar sigui gratis” o que “hi ha hagut periodistes a sou del club. No els has escoltat en deu anys i ara surten com a xampinyons”.
Declaracions en resposta a un article de Lluís Canut publicat per Mundo Deportivo en la col·laboració setmanal que escriu des de fa anys. Enric Masip va reaccionar a Twitter dient que comptava fins a 10 abans de respondre. Un autocontrol que no és propi d’un ‘pistoler’ com ell, que respon a tot, és bel·ligerant, frega l’insult i fa exhibició d’un tarannà tant de pinxo que ha tingut problemes privats de gravetat per culpa d’aquesta condició.
Com que no podia més, va fer valer la influència del president Laporta sobre TV3 per a protagonitzar un acte de servilisme com mai s’ha vist. Sobretot perquè Masip no va desmentir cap de les al·lusions del periodista sobre el seu sou d’alt executiu -que ho és- i el recordatori que, quan Núñez manava al Barça, dos anys després d’haver acomiadat a Johan Cruyff, Masip clamava davant la premsa que “Núñez és el millor president de la història”.
L’assessor del president Laporta va admetre a TV3 que amb Núñez va tenir una relació “paternal” i que la seva admiració és compatible amb que ara proclami a Laporta com el millor president de tots.
En definitiva, que no tenia cap sentit, com a mitjà, que TV3 permetés la cataracta de mentides i de contradiccions que va deixar Masip, evidentment indocumentat, amb l’únic propòsit de respondre a un periodista de la casa per afirmacions en absolut discutibles -existeix un vídeo de TV3 en el qual Masip aclama a Núñez com “el millor president de la història” del Barça- realitzades a més en un altre mitjà.
Probablement, Mundo Deportivo no ha admès el dret de rèplica per la senzilla raó que no hi ha en l’article cap comentari susceptible d’entrar en aquest supòsit i en aquest dret. Afirmar que Enric Masip forma part de l’alt staff del president no sols és evident sinó que ell mateix ho va confirmar obertament. Quant a les seves declaracions, enregistrades i recordades, tampoc hi ha cap dubte.
Encara que el presentador de l’Onze, Xavi Valls, va fer una defensa tímida i delimitada de Lluís Canut, el “dret d’enrabiada” concedit a Masip quedarà per sempre com una concessió imperdonable, vergonyosa i motiu perquè la mateixa redacció d’esports de la cadena, si tingués personalitat o dignitat, elevés una protesta i condemna enèrgica.
No content amb això, Masip va donar un pal als jugadors del primer equip. “Quan defenses la samarreta del Barça has de deixar-t’hi la vida”, va dir posant com a exemple a Gavi contra el Bayern, donant a entendre que hi ha futbolistes que no s’entreguen amb l’exigència deguda.
Mal comunicador i pitjor argumentador, i a més irascible, Masip es va indignar quan es va tocar a Koeman: “Qui diu que es dubta de Koeman, quan s’ha dubtat d’ell en el club, on…?”, va exclamar sobre el seu futur, incert, com a molest per aquest rumor periodístic, generat com bé sap pel mateix president Laporta. Un minut després, no obstant això, deia: “No pots estar content si perds 0-3 davant el Bayern. A un entrenador se li exigeix que l’equip jugui bé i resultats. No hi ha cap de les dues coses, és normal que es dubti del tècnic”.
Patètica demostració de falta de preparació i de credibilitat que va acabar amb el que sona a broma cínica i macabra. “Estic reduint els meus tuits perquè a Twitter hi ha molt de salvatge i no es pot dialogar”.
