El parany que Joan Laporta li va posar a Leo Messi, una gran falsedat des del principi, des del primer moment que li va prometre renovar-lo en la campanya electoral, es va aclarint gràcies als diferents testimonis de l’episodi més dantesc i inesperat del barcelonisme dels últims vint anys. El mateix Jaume Roures, se suposa que amic de Joan Laporta i, admès per ell mateix, avalador interposat en el primer any de mandat, ha ofert una versió que, per descomptat, s’assembla molt més a la de Javier Tebas i al que, sense dir-ho obertament, va deixar entreveure la reacció del mateix jugador i la del seu pare, d’empipament per l’incompliment de totes les promeses.
Roures va confirmar allò avançat pel president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), Javier Tebas, sobre un acord de cobertura suficient i pactada en un dinar a Lleida a principis de l’estiu, on Laporta, Tebas i el mateix Roures van donar per fet l’acord.
El que ningú sap és quin tipus de compromís va aconseguir Laporta amb Messi més enllà d’aquest contracte impossible de registrar a la LFP (dos anys de contracte federatiu simulat sota una aparença de cinc anys), d’algun reforç com el defensa argentí Cristian Romero (de l’Atalanta, després fitxat pel Tottenham) i el detall de portar al Kun Agüero.
Tampoc ha transcendit si, internament, el CEO Ferran Reverter, part de la directiva -la que avala- i l’equip financer no li van acceptar carregar amb el súper-salari de Messi, el mateix o una mica menys que havia suportat el Barça de Bartomeu malgrat la caiguda dels ingressos les temporades 2019-20 i la 2020-21. De cara a la 2021-22, les previsions pressupostàries li negaven i impedien tot allò que Laporta, pel seu compte i risc, havia anat prometent.
De forma cada vegada més transparent i diàfana, el desenllaç sobre Messi respon a menor ‘independència’ de Joan Laporta com a president, atrapat en un context econòmic que, més enllà dels problemes del passat, ja s’enfronta a aquesta realitat que no li admet a Bartomeu però que ja el té contra les cordes perquè els ingressos no tornen, els abonats li donen l’esquena, els patrocinis decauen i les seves promeses no es poden complir de cap de les maneres.
El pitjor, amb tot, ha estat comprovar amargament que, a més, Laporta obeeix les ordres de Florentino Pérez en la seva estratègia de lluita de fons de la LFP contra la Superlliga, que Laporta no té criteri ni autoritat com a president del FC Barcelona per a defensar els interessos del club per sobre dels desitjos i de la guerra de Florentino.
Conclusió: Laporta tenia un pla en el qual Messi continuava, pura ciència-ficció contra la realitat, al marge d’herències, i contra la línia que li marca el president del Real Madrid. La famosa lona de la campanya electoral ja és una llosa per a Laporta.
