Hipocresia ambiental

Recentment un enginyer de Girona, articulista, ha publicat el que ens sembla una bateria de mitges veritats, mentides i fakes en relació amb el projectat (i no aprovat encara) parc eòlic marí de Roses. El llistat d’impactes que relaciona, en cas que es faci aquest parc, és tan alarmista que semblaria que estiguem a prop d’un cataclisme de proporcions gegantines. És sorprenent l’exhaustiva i radical llista de greuges, quan aquest projecte ni ha passat els tràmits del ministeri, ni està en procés d’informació pública, ni es coneixen encara les compensacions per al territori que segons sembla té previstes l’empresa.

Tot i així, encara el supera en nivell alarmista i digne de passar als annals de la demagògia, en aquest cas un investigador científic del CSIC, quan afirma (aprofitant la presentació d’un llibre a Roses), i transcrivim literalment, que “els impactes ambientals del parc eòlic

marí seran superiors als impactes del canvi climàtic en aquest indret mediterrani”(!!!). Aquesta colossal bestiesa, no desmentida per cap institució científica, ni Generalitat, ni partit polític, etc., ens fa pensar que el nivell d’intoxicació, manipulació, propaganda contra aquest parc, i l’energia eòlica en particular, està arribant a extrems que poden generar dinàmiques de confrontació, que podrien vorejar la il·legalitat per apologia de l’odi i que, amb el temps, podrien obrir la porta a escenaris d’ecofeixisme (no juguem amb foc amb la polarització).

Però tornem als impactes. Segons l’articulista, aquest parc provocarà “impactes a l’entorn marí, sota el mar (…), a l’espai aeri (…), a l’activitat de la navegació, la mercantil, la d’esbarjo, la de pesca (…), sobre el paisatge i el patrimoni natural (…), a l’entorn terrestre (…), una catàstrofe natural (…), social, sobre el territori, impactes econòmics i turístics, sobre la producció d’energia (…)”. En fi, el llistat és extens i magnificat generosament. A altres països europeus i nòrdics, amb tradició eòlica marina, es quedarien estupefactes i esmaperduts amb aquestes afirmacions. El que ens sorprèn d’aquests articulistes, alguns

científics i altres empresaris i organitzacions, és que siguin tan radicals, gairebé revolucionaris, i en canvi durant anys, molts anys, no hagin dit ni fet res, absolutament res, sobre els disbarats i els impactes del “no fer res” a la badia de Roses, a molts indrets de l’Empordà o a la Costa Brava.

Susana Alonso

És un gran contrast observar el silenci més absolut durant anys sobre el nivell d’emissions de CO2, el nivell d’impactes del canvi climàtic en aquest territori, i de la quota de responsabilitat en la causalitat d’aquest canvi climàtic, de la degradació del litoral, de la massificació turística (en la qual han col·laborat per acció o omissió), d’un urbanisme especulatiu i depredador, de convertir algunes localitats en autèntics parcs temàtics, d’abandonar a la seva sort el sector primari (pagesos i pescadors), de mirar cap a una altra banda amb els impactes visuals a 100 metres (no a 25 quilòmetres mar endins, on sembla estaria ubicat el parc), de no haver fet, ni durant anys, ni ara, cap crítica radical a la inacció per part del conjunt de les administracions en relació amb les polítiques d’adaptació al canvi climàtic (les urgents), per més que ara, de fa quatre dies, vagin per feina amb les de mitigació (aprofitant els fons europeus). Ja van ser un greu i important avís els impactes del Glòria. De fet es l’avís més seriós i nítid de com es va concretant en el nostre entorn costaner la conjunció d’augment del nivell del mar, tempestes cada vegada més virulentes, vents huracanats, etc., i les mesures d’adaptació i resiliència al canvi climàtic que s’haurien d’estar implementant, ja!, al llarg de la costa, i en concret, a la badia de Roses, per protegir platges, ports, infraestructures turístiques i hoteleres en primera línia de mar o de costa.

Doncs bé, aquests referents tan radicals, una petita mostra dels molts que darrerament proliferen per l’Empordà, d’això no en diuen res. No fan cap crítica als ajuntaments, Diputació, Generalitat, ni tampoc cap crítica a la inacció d’altres organismes de la societat civil, fins i tot de caire “reivindicatiu” o “ecologista”, com SOS Costa Brava. No diuen res sobre la inacció en relació amb els dispositius i les infraestructures que s’haurien d’estar construint, noves normatives de zones inundables, sistemes d’alerta anticipada, dics de contenció, plans d’emergència, zones d’evacuació, etc.

Inaudit. Això no mereix ni crítica, ni alarma social.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides