TV3 i Catalunya Ràdio redueixen i manipulen la ‘puntada’ de Laporta a Messi

En la seva desesperació per defensar la pèssima gestió del president han arribat a culpar a Rosell d'aquest gran fracàs

Messi i Laporta
Messi i Laporta

El col·lectiu que pitjor ha digerit l’engany monumental de Joan Laporta a Leo Messi és el de la premsa, incapaç d’encaixar l’espantós revés d’haver assegurat durant mesos la infal·libilitat de Joan Laporta en relació amb la continuïtat de Leo Messi.

Les llorejades manifestacions electoralistes de Joan Laporta havien estat especialment aplaudides i vociferades pels mitjans públics com Tv3/Esport3 i Catalunya Ràdio, assenyalant-ho sense cap rubor ni dissimulació com el millor candidat per dirigir el FC Barcelona i, de manera indiscutible, l’únic capaç de convèncer a Leo Messi per seguir al FC Barcelona. No sols el presentaven com una figura de confiança de l’entorn de Messi, al qual va aconseguir fins i tot que anés a votar el dia de les eleccions, sinó com una garantia de la solvència i la capacitat de gestió necessàries per a superar el sot econòmic en el qual es troba el club, sobretot, per la seva elevada massa salarial, assumible sempre que una pandèmia no hagués rebaixat els ingressos en gairebé la meitat.

Res podia interposar-se, segons el discurs dels mitjans oficials de Catalunya, entre Joan Laporta i el canvi d’escenari d’un Barça en risc de perdre a Messi, curt de tresoreria. Pretenia un club amb Messi signant el seu últim gran contracte, i els nous patrocinadors bastonejant l’oficina del president per aportar nous ingressos.

Era la pel·lícula de Joan Laporta i del seu entorn, produïda i dirigida des de TV3 pel seu director, Vicent Sanchis, amb el seguidisme de Catalunya Ràdio i de la resta dels mitjans, temorosos de la ira de Laporta en cas de no fer-li prou la pilota durant les eleccions. Doncs era el candidat favorit de la Corporació i un personatge políticament blindat pel mateix Govern de la Generalitat.

Ahir, amb precisió i oportunitat, però per descomptat amb raó i arguments, l’excandidat Toni Freixa recordava que la televisió pública de Catalunya va reservar durant l’estiu calent de l’any passat el ‘prime time’ de TV3 per a dos especials apocalíptics. El primer, després de l’eliminació de la Champions i, el segon, amb la finalitat d’escalfar el vot de censura en contra de Josep Maria Bartomeu. Laporta cavalcava triomfal cap a la renovació de Messi i semblava que els seus tentacles movien la Lliga de Futbol Professional (LFP) i els problemes econòmics no eren part de l’equació ni podien ser un obstacle per a la seva reeixida gestió.

Un any més tard, amb la notícia estratosfèrica i insuperable que suposa haver fet fora a Messi del Barça després d’haver-lo enganyat durant mesos, aquests mateixos mitjans han rebut consignes de no anar més enllà de fer programes enfocats a tancar la pàgina de l’adéu de Messi -com més de pressa millor-, no carregar les tintes, no fer enquestes que poguessin malmetre la imatge i prestigi de Joan Laporta i, com a part del guió, rematar la feina a base de pulles i al·lusions a l’enorme i insuperable herència de Josep Maria Bartomeu.

La bogeria del periodisme ha fregat el paroxisme fins a un punt de demència que han protagonitzat, per exemple, RAC1 en la seva editorial del dimecres al matí, amb un exercici d’imaginació insuperable. En aquest editorial va arribar a relacionar el fitxatge de Messi el 2021 pel PSG com una conseqüència de la venda de la publicitat de la samarreta a Qatar Foundation per part del president Sandro Rosell el 2010, afavorint en aquells dies l’entrada de capital de Qatar a Europa i la compra del PSG. No és possible, ni en estat febril de la redacció, arribar a culpar a Sandro Rosell de la fugida de Messi.

Més encara, sense donar el context adequat, és a dir, sense recordar que la publicitat va ser un recurs d’urgència per pal·liar la ruïna heretada de Joan Laporta i la necessitat de trobar recursos econòmics per pagar un crèdit sindicat de 150 milions d’euros. El deute superava el volum dels ingressos i Laporta havia marxat sense estar al dia del pagament de nòmines i de fitxes. Res que no se sàpiga ni que res que contínuament s’amagui quan el neo-periodisme es refereix a l’anterior mandat de Laporta com un exemple de gestió plusquamperfecte.

L’altre referent simptomàtic va ser un tuit de Francesc Garriga, periodista de TV3 i veu del laportisme al llarg de la campanya a favor de Joan Laporta de la televisió pública, amb el següent text: “Acabada l’etapa de Laporta, Rosell va haver de “malvendre” a Txigrinski perquè hi havia tensions de tresoreria. En acabar Bartomeu, ha marxat Messi perquè no queda un duro. De 2010 a 2021. Endevina quan es va tirar endavant una acció de responsabilitat…”.

En efecte, l’ucraïnès Dmitrò Txigrinski va ser retornat al Xakhtar Donetsk després d’haver estat fitxat obsessivament per Josep Guardiola i haver comprovat que, per desgràcia, no estava a l’altura, ni de bon tros, per a jugar al Barça. Amb sort, dels 25 milions pagats per l’ucraïnès, el club va poder recuperar 15 milions. Rosell el va vendre perquè no jugava gairebé ni en els entrenaments, i per poder pagar als empleats i al mateix cos tècnic. Txigrinski pràcticament no va tornar a jugar en el seu club d’origen, que el va acabar venent per tot just dos milions d’euros, completament devaluat.

Faria bé de recordar el periodista que, aquesta mateixa temporada, Guardiola li va dir a la nova junta de Rosell que no comptava amb Zlatan Ibrahimovic, que havia costat un any abans més de 70 milions d’euros i, amb el seu traspàs, va deixar unes enormes pèrdues -més de 30 milions-, afegides al desastre deixat per Laporta. Com a conseqüència, el primer exercici de Rosell es va tancar amb 9 milions de dèficit. No es pot oferir una visió més esbiaixada, manipulada i d’alguna forma impulsada des de la desesperació del ruïnós passat de Laporta i de l’enorme reactivació econòmica de Rosell, perquè la responsabilitat de Joan Laporta per haver fet fora a Leo Messi del FC Barcelona resulta inqüestionable, sobretot quan el mateix president ho va admetre i va presumir-ne, abans de marxar de vacances uns dies per relaxar-se.

El periodisme s’ha vist certament afectat per aquesta ‘laportitis’ aguda que, davant d’un rebuig com el provocat per la monumental falsedat de Messi, pot ser que necessiti una medicació urgent. La millor recepta, per a començar, deixar d’intentar culpar avui a Rosell de la puntada de Laporta a Messi onze anys després. O serà aquest el motiu d’un documental o un programa especial de TV3 per a justificar la ineptitud de Laporta?

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides