L’argúcia de Javier Tebas, cruel i perversa, consisteix a utilitzar bàsicament els actius del FC Barcelona i del Reial Madrid per a aconseguir 2.700 milions que, efectivament, poden atorgar liquiditat i més marge de maniobra als dos grans. Però, sobretot, en proporció a la reserva i explotació dels seus actius comercials, a tots dos clubs els hauria convingut més jugar aquesta mateixa partida pel seu compte.
Per exemple, Josep Maria Bartomeu, havia deixat sobre la taula el projecte Barça Corporate abans d’anar-se’n. La Comissió Gestora de Carles Tusquets no sols la va contemplar com a excomissió econòmica, sinó que la va posar en mans dels precandidats Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa per si volien anar avançant en els seus programes i, sobretot, per si volien entrar en el club amb un pa sota el braç. Toni Freixa va anunciar una oferta formal de 250 milions que, gairebé d’haver guanyat, haurien servit per a no dependre com ara li passa a Laporta dels tripijocs de Florentino Pérez i de Javier Tebas.
Dit d’una altra manera, el FC Barcelona, si el nou president hagués tingut la ferma voluntat i l’habilitat de solucionar els problemes que ja sabia que trobaria en el club, podria haver mitigat les pèrdues i actuat d’una altra manera i a temps de retenir a Leo Messi, al qual sens dubte ha vingut enganyant tot aquest temps. Des que Laporta va afirmar que “això de Messi ho arreglo en un rostit” tot ha estat una operació mediàtica confusa i, com se sol dir, emparada en el paradigma ja caduc que al final tot s’arreglarà. La negligència de la directiva de Joan Laporta, es miri per on es miri, ha tingut el més funest dels resultats. Un altre episodi històric d’autocomplaença que el periodisme més domesticat s’encarregarà de redirigir contra Josep Maria Bartomeu, com és lògic, perquè ara es tracta de buscar culpables.
Avui sabem que, com s’havia explicat, no s’ajustava a la realitat que Leo Messi s’hagués rebaixat la fitxa per a quedar-se. Aquest era el discurs del club, la mentida mil vegades repetida en la premsa pels portaveus i ‘palmeros’ de la directiva per a oferir una imatge de tranquil·litat i d’eficàcia en els despatxos tantes vegades ponderada.
La realitat li ha donat una bufetada que, per descomptat, Laporta no esperava, confiat que Javier Tebas li trauria de la dificultat a força de mirar, com sempre, cap a un altre costat en el tema de joc net financer. També esperava que no s’oposés a la continuïtat de Leo i, en tot cas, que fora Tebas el que sortís a donar la cara, negar-li l’admissió de la fitxa i, arribat el cas, forçar una negociació que, excepcionalment, admetés una fórmula mig legal.
No seria el primer favor de Tebas a Laporta. Però aquesta vegada Tebas s’ha trobat amb un rival endormiscat i en baixa forma. Joan Laporta no ha vist venir la jugada de Tebas que ha posat el mateix patrimoni comercial del FC Barcelona en mans d’un inversor per a oferir-li 270 milions en forma de subvenció directa perquè no pogués ni plorar per perdre a Messi ni acusar Tebas d’inflexible i d’enemic del club blaugrana.
Els esdeveniments s’han precipitat a partir que la Lliga de Futbol Professional (LFP) fes explotar la bomba d’una fórmula que, curiosament, es basa en la solució financera que va deixar preparada l’expresident Josep Maria Bartomeu per a fer front a la baixada d’ingressos i les seves conseqüències amb relació a l’equilibri financer. Amb independència de si les despeses eren excessives -Messi suposava un terç de la massa salarial- el que sí que era evident és que la caiguda dels ingressos són responsabilitat de la covid, de la mateixa manera que és obligació de la directiva al capdavant del club realitzar els ajustos i les actuacions necessàries per a recuperar-se.
El Barça, com a resultat d’aquesta bomba financera, està ara més atrapat que mai, lligat de peus i mans perquè Florentino li mana a Laporta i li imposa mantenir el seu suport i aposta per la Superlliga mentre que Javier Tebas, llest com un linx acorralat, s’ha servit de tots dos projectes: La idea traïdorenca de la Superlliga del president blanc i la solució espavilada de l’expresident del Barça, Josep Maria Bartomeu, per a jugar una partida amb les cartes marcades i tots els asos en la màniga.
Certament, Florentino fa temps que està a matadegolla amb Tebas, com ho estava amb Bartomeu, perquè la congelació dels drets televisius de tots dos no deixava de ser una rèmora a l’hora d’augmentar ingressos, i perquè les guerrilles de poder dins de la LFP han acabat provocant que Tebas, enfrontat als grans, però amb el suport dels operadors -Movistar i Mediapro- lideri l’escamot i sigui capaç, com està previst, de guanyar la votació de l’assemblea de la LFP on ha d’aprovar-se la injecció del fons CVC de 2.700 milions.
Florentino Pérez, més explícit i contundent, ja ha deixat un avís en el contestador de Tebas per fer-li saber que adopta mesures legals contra la proposta perquè Tebas no se’n surti amb la seva. En els mitjans on ha confessat la seva oposició formal a l’acord, en contra de la totalitat dels clubs, Florentino ha parlat també per boca de Laporta donant a entendre que estan junts en aquesta gran batalla.
La veritat és que el FC Barcelona ha d’aclarir ara quines cartes juga, si s’uneix a l’oposició del Madrid o es queda en terra de ningú. L’acord amb CVC exigeix la posada en joc d’actius de tots dos clubs, els seus jugadors, els escuts, els estadis, entrades, gires, drets de tota mena d’imatges i de producció de programes i documentals per a augmentar el valor comercial de la Lliga a tot el món. L’atractiu, sense desmerèixer a ningú, no és el Getafe ni els fitxatges de l’Osca o de l’Espanyol.
Javier Tebas ha ordit el parany perfecte prenent a Laporta com a ostatge de les seves promeses electorals, sabent que d’altra banda el president del FC Barcelona continua estant a la mercè de l’acord signat per a la Superlliga. Ara menys que mai voldrà abraçar a Tebas i haurà de continuar pagant una factura molt més alta. Són massa els favors que li deu a Florentino Pérez, sobretot els que no han transcendit i que tenen a veure amb assumptes que escapen de l’esfera de l’esport. Cal no oblidar que els poders fàctics de l’aparell de l’Estat i també de la Generalitat han contribuït especialment al desgast dels seus principals enemics en l’àmbit barcelonista, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. La realitat és que Messi se li ha escapat a Laporta d’entre els dits.
