L’independentisme s’ha fet un fart de fer-se fotografies “històriques”. Cada acte de propaganda ha tingut la seva instantània pel record, que ha estat profusament difosa a les xarxes socials. Ara bé, aquest mateix independentisme critica que ho facin els seus adversaris. I, fins i tot, troba malament les reunions amb la foto oficial, com les que es fan a totes les grans cimeres, siguin quines siguin.
Aquests últims dies hem pogut veure com el president Pere Aragonès declinava assistir a una cimera de presidents autonòmics menystenint-la dient que només seria una foto. El mateix dia, però, Aragonès es feia una foto a Ginebra amb Marta Rovira. Quina incoherència!
A la primera foto, amb la resta de presidents autonòmics, només hi havia una absència, malgrat que els propagandistes indepes asseguressin a les xarxes socials que el lehendakari Urkullu tampoc hi aniria, la qual cosa no era certa, ja que Urkullu si que va ser-hi i allà és on va criticar l’actitud de Pedro Sánchez amb els fons europeus. Urkullu sí que va complir amb la promesa de vetllar pels interessos dels seus conciutadans. Aragonès, en canvi, crec que aquell dia no es va guanyar el sou.
Mentre tots els presidents estaven reunits, Aragonès es va agafar un dia de vacances per passejar per Ginebra amb Rovira. Aragonès hauria de saber, suposo que ho sap, que rep un salari per defensar Catalunya a les taules de negociació i decisió. Anar a veure Rovira pot quedar molt maco i els seus potser difondran la fotografia, malgrat que això no tingui res de governamental. Només és tracta, crec jo, d’una fotografia per l’àlbum de records personals d’Aragonès passejant amb Rovira pel bucòlic llac Leman de Ginebra.
Mentre, Catalunya no estava representada a la cimera de presidents autonòmics. Aquests polítics catalans que tants anys han mirat al país Basc sembla que no han aprés res de res. Això sí, sempre estan disposats a posar per la fotografia. Sembla que la política sigui fer-se fotografies.
