L’abraçada de la Luna

Ella s’acosta, li allarga la mà. Ell amb el rostre desencaixat mira cap a cada costat, desubicat. No troba terra a la qual agafar-se l’acabat d’expulsar de la mar. Ella insisteix, s’acosta li toca el coll. Sense sentir el que li diu imagino un “som aquí, tranquil”. El pes que porta damunt finalment cedeix i cau sobre una abraçada. Tots dos es fundin entre la desolació i el desig de calma.

Ella es diu Luna Reyes, és cooperant de Creu Roja. Ell no té nom per a nosaltres, és un senegalès més fugint del seu país, creuant la mar, escopit per les ones a les costes de Ceuta.

L’abraçada viralitzada i exposada pels mitjans de comunicació s’ha convertit en un símbol de solidaritat, d’amor, d’ajuda. Compartint amb orgull patri l’etiqueta #GraciasLuna tots aquells i aquelles que creuen que Pàtria no és “primer els d’aquí” sinó una cosa més gran, allò que t’uneix entre el respecte i l’admiració al teu proïsme. Poder sentir-te part d’un país que abraça al vulnerable, sigui d’on sigui, tingui el color de pell que tingui.

Com en un mirall trucat que en lloc de retornar-te la teva imatge et mostra el contrari, mentre les llàgrimes i esgarrifances recorrien a alguns; l’odi que no permet sensibilitat i cap empatia envaïa a uns altres. Igual per això els diuen invasors. Perquè només la seva imatge els envaeix de pànic. Ells que fugen del seu país en condicions deplorables, morts de por i gairebé sense esperança buscant un una mica de llum. Enfront d’uns altres, que se senten atemorits i preocupats incapaços de veure a un ésser humà demanant auxili més enllà dels seus propis nassos i miren només el seu melic assegurant-se que estigui a resguard d’un perill que només existeix alimentat per la seva pròpia por.

Que pobre cal ser per dins per a veure a una persona desnonada i en lloc d’oferir una abraçada, tancar els braços.

“Ho pagaràs car” o “Europa no és una ONG” han dit entre altres tants missatges d’odi que han provocat, fins i tot, que la cooperant Luna Reyes abandoni les xarxes. Un assetjament destructiu i insuportable que, per cert, no van sofrir així els seus companys, homes, que també van protagonitzar diversos vídeos i notícies… entre altres coses perquè alguns i algunes han volgut veure una conducta sexual en el que sens dubte és una abraçada compassiva. El refrany de la palla en l’ull aliè, suposo. Així criticaven la política de VOX i comentarista Cristina Seguí i el periodista i eurodiputat, també de VOX, Hermann Tertsch, en missatges als seus comptes de Twitter criticant que ella era una “idiota” i ell un “assetjador” que després de “4 minuts en les gèlides aigües del mediterrani” aprofitava per a tocar-li els pits. Missatges que han estat esborrats per Twitter per incitar i promoure odi.

Que pobre cal ser per dins per a tenir davant amor i veure maldat.

El racisme està profundament arrelat en l’ésser humà, barrejat amb classisme i usos del poder; i tots i totes estem afectats. Curiós, quan no hi ha dos éssers humans iguals, que ens sembli tan identificable i remarcable el diferent. Més enllà de les qüestions sociològiques o antropològiques que ens mostren les causes, orígens i perquès… hem de preguntar-nos ja si en ple S. XXI ens podem permetre que la xenofòbia campi lliurement en comentaris en xarxes, mitjans de comunicació i pitjor encara partits polítics que influeixen amb els seus vots en les lleis que ens regeixen a tots i totes. Alguna cosa més enllà de la crítica cal fer amb el nostre sistema educatiu i la cura del públic, també de l’opinió pública.

En una espècie d’ironia de l’univers la pobresa espanta els que tenen l’ànima més pobra. Però fan tant de soroll que cal respondre amb valors molt més forts que les seves misèries com són la solidaritat, la justícia social i les abraçades carregades de bones intencions, de raons, de bons propòsits i d’una bondat infinita en la qual pot rebotar sense traspassar tot l’odi que vulguin llançar. Davant l’odi ens defensa l’amor, sempre.

Gràcies Luna per la teva abraçada. Gràcies Luna i gràcies a totes les llunes que amb petits gestos incommensurables fan d’aquest un món una mica millor.

 

(Visited 81 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari