Les eleccions del 14 de febrer van deixar Ciutadans (Cs) tremolant. Van passar de ser la primera força del Parlament, amb 36 diputats, a perdre’n 30 i quedar-se amb només sis escons. Per si això no fos prou, cap de les aritmètiques possibles per governar Catalunya passen perquè la formació que lidera Carlos Carrizosa tingui un paper rellevant i influent. Per a acabar-ho d’adobar, la marca a tot l’Estat està en franca davallada, el paperot d’Inés Arrimadas a Madrid va de mal en pitjor, les mocions de censura impulsades van sortir malament i la fuga de militants i dirigents no para.
Amb aquest panorama, la direcció estatal de la formació pressiona la cúpula catalana per por que el partit passi a la irrellevància política justament on va néixer. I a Cs Catalunya només se’ls acudeix convocar constantment la premsa i oferir entrevistes a tort i a dret per no perdre presència mediàtica.
Però a les seves rodes de premsa, on no tenen cap novetat a aportar, acaben per no anar-hi ni els periodistes habituals. L’estratègia no funciona i ja són diversos els dirigents espanyols de Cs que reclamen canvis a Catalunya.
