El fet que un document del Departament d’Estat dels Estats Units sobre la situació dels drets humans a Espanya hagi esmentat el cas dels dirigents del procés presos ha estat destacat per mitjans i figures partidàries de la independència.
Per exemple, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa ha comentat a Twitter que els EUA hi recullen “l’existència de presos polítics a Espanya i les peticions de l’ONU d’alliberar-los”.
En realitat, com mostra el mateix paràgraf que adjunta Costa a Twitter, el document es limita a exposar, entre altres casos, que el passat mes de juliol “el grup de treball sobre detencions arbitratòries de l’ONU va reiterar la seva recomanació que s’alliberessin set dels nou presos catalans proindependència, empresonats per sedició pel Tribunal Suprem pel seu rol en el «referèndum» del 2017 sobre la independència de Catalunya”.
A banda de referir-se a la votació de l’1-O com un referèndum entre cometes, aquest paràgraf publicat pel Departament d’Estat nord-americà finalitza dient que “representants de diversos partits polítics nacionals catalans els anomenen «presos polítics», però ni el govern ni cap ONG internacional dedicada als drets humans van donar suport a aquesta afirmació”.
Abans, això sí, el document recull la preocupació d’un relator especial de l’ONU pel que fa a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i la situació del que va considerar “la minoria catalana”, però el Departament d’Estat reflecteix que el tractament dels parlants de la llengua catalana com una minoria va ser descartat. A més, el text es fa ressò del fet que Amnistia Internacional va criticar que el Suprem, segons el seu parer, va fer una interpretació massa extensiva del delicte de sedició, que considera que va donar lloc a la “criminalització d’actes de protesta”.
