Divide et impera

Esquerra aplaudeix amb les orelles el divorci entre Junts i el PDECat. Gràcies a aquest, la formació republicana ha ‘guanyat’ les eleccions. En realitat, les va perdre per l’efecte Illa, que, com l’au fènix, ha ressorgit el PSC de les cendres. Salvador Illa, que es va reivindicar gràcies a la covid, ha escurçat la travessia del desert socialista, liderada fins ahir, amb perícia bíblica, per Miquel Iceta. Però, la d’ERC era, especialment, una batalla per liderar l’independentisme. Els de Junqueras no havien paït mai que, sent seva la idea, els postconvergents lideressin el projecte. Així, amb la victòria per la mínima, s’ha recuperat l’honor perdut. Però, desenganyem-los, l’èxit republicà neix en el desmèrit del seu adversari.

Sigui per la tossuderia dels uns o la supèrbia dels altres, el cas és que allò que fa poc va ser Convergència s’ha dividit, cosa que ha propiciat la victòria d’ERC. Divide et impera (divideix i venceràs). Al final, no s’ha partit per la meitat, com anhelaven alguns; a la nova Convergència simplement se li ha erosionat la punteta. Poc, però suficient per cedir el primer lloc al soci i rival. Junts culpa al PDECat de la mala idea, i a l’inrevés. La veritat és que ningú va saber calcular el pitjor dels escenaris. Carles Puigdemont, l’ideòleg de la nova Convergència, es va pensar que llençant llast, traient-se del damunt la moderació, el globus pujaria més amunt, i ha resultat que no. El PDECat va somiar fins al darrer instant amb un vot ocult que els permetés tenir representació. Els desenganyats de les cabrioles de Puigdemont no han estat suficients. Artur Mas, el tòtem del que queda del pujolisme, no ha remat prou o no en la direcció adequada.

Junts ha caigut en la seva pròpia trampa. Els de Puigdemont han mirat d’erosionar Esquerra amb el mantra de la unitat. Només junts vencerem. La dèria d’ERC de concórrer a les eleccions en solitari era vista o venuda per Junts com una deslleialtat, que venia a demostrar la falta d’ofici i sacrifici. Aquesta ha estat una arma llancívola que s’ha fet bumerang. Amb la ruptura amb el PDECat, abans amb el PNC de Marta Pascal, la sacrosanta unitat salta pels aires i els de Puigdemont perden un argument, i les eleccions. De fet, ni tan sols el PDECat ha estat capaç d’unir-se amb el PNC… El resultat dels despropòsits és prou conegut: Junts perd el lideratge independentista i PDECat i PNC no han assolit cap diputat. Sigui com vulgui, ningú, de cap dels cantons, ha fet autocrítica. Ara els toca gestionar la pèrdua de la presidència de la Generalitat i conviure amb un escenari incòmode, cal no oblidar que el PDECat té una alta representació en el món local. Coses de la política…

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari