ASSEMBLEA AMB DOBLE FONS

Laporta va enterrar el mal record del vot de censura amb un mini referèndum encara més vergonyós

L’habilitat de Joan Laporta per a dominar l’escena mediàtica va ser proverbial durant el seu mandat, especialment en els pitjors temps, els mesos que van seguir la victòria-derrota del vot de censura de 2008 quan els socis van reprovar la seva continuïtat amb un 60% dels vots. Encara que es va aferrar als estatuts, els mateixos que s’havia saltat no convocant les eleccions en 2006 o no presentat els avals exigits, per a aferrar-se a la cadira, aquest escrutini va deixar la seva imatge danyada i fràgil, també perquè els directius d’un cert prestigi que li quedaven en la junta havien dimitit en bloc.

Per a canviar d’alguna forma aquest efecte contradictori del 60% dels socis en contra va organitzar un dels seus números de circ com va ser incloure en l’assemblea ordinària de l’exercici 2007-08 una espècie de referèndum, vinculant, entre els socis compromissaris. Volia un percentatge al seu favor i va proposar el que va anomenar una espècie d’acte de ratificació en el qual va venir a posar el seu càrrec en mans de l’assemblea. 

Com és possible suposar aquella assemblea va acabar convertida en un exemple d’opacitat, de falta d’esperit democràtic i de manipulació de l’òrgan sobirà de club.

Joan Laporta va emprar tots els trucs al seu abast i els privilegis i avantatges del poder per a aquest número de ficció en ple mes d’agost, exactament en el dia de l’estiu que assegurava una menor participació, en plena època estiuenca i sota una calor de justícia, propia de l’estació.

No obstant això, sorprenentment, l’afluència de compromissaris, que van omplir el Palau en un número superior a qualsevol altra assemblea de Laporta va provocar que a l’hora de la veritat el control i la identificació dels socis compromissaris es relaxés prou com perquè entressin aquelles persones que portessin simplement un adhesiu que així ho indiqués. Va ser una sorpresa que poc després de les set de la tarda s’aconseguís la xifra rodona de 1.000 socis compromissaris, moment que es va aprofitar per a realitzar la consulta en qüestió.

Així i tot, es va moure aquest punt de l’ordre del dia del setè lloc al quart per a aprofitar aquesta inesperada i massiva participació sobre les sis de la tarda. La votació que el president havia qualificat com a vinculant sobre la seva continuïtat es va avançar abans que el cansament comencés a causar baixes entre els assistents.

La junta directiva ja havia advertit que no es votaria d’una altra manera que no fos a mà alçada amb les cartolines de colors (blau per al SÍ i vermelles per al NO), negant-se, malgrat que algunes plataformes i socis havien demanat transparència i vot secret per a una qüestió tan important i decisiva com la que es plantejava.

Va arribar el gran moment, finalment resolt enmig d’una gran confusió. Després d’haver-se aixecat les cartolines per al ‘Sí’ i el ‘No’, la majoria dels socis presents, inclosa la taula de presidència, van percebre que a simple vista no sols no s’havia produït una victòria aclaparadora del ‘Sí’, sinó que les vermelles clarament havien empatat amb les blaves. Aquesta va ser la impressió visual generalitzada. 

Ràpidament va arribar el desmentiment oficial del recompte manual amb un resultat de 56% a favor de la continuïtat de Laporta en el càrrec i 40% en contra. Un estrany silenci i no pocs murmuris van deixar pas a l’anunci de la mesa, que va donar per finalitzat aquest punt de l’ordre del dia. La sensació que va surar en el Palau Blaugrana va ser que no havia canviat molt l’elevat percentatge de rebuig social cap al president, reflectit en les mocadorades dels últims partits i en el vot de censura, però amb una evident concessió i suport al projecte d’equip proposat per Josep Guardiola.

Immediatament d’anunciar-se l’oficialitat del resultat, 400 socis es van aixecar en massa dels seus seients i es van donar a la fugida, corrent com qui diu, deixant l’assistència a l’assemblea en la mitjana habitual de les assemblees celebrades anteriorment en les mateixes dates. Procedència? Identitat? Mai se sabrà si aquesta sobre assistència, sorprenent, la va facilitar l’ús d’adhesius per a tots i si aquest avançament imprevist de la votació va respondre a les cares avorrides i de ganes de marxar-ne de la sala que Laporta va començar a detectar a les dues hores de tediosa assemblea.

La sospita d’haver manipulat l’assemblea escandalosament només es va reflectir en alguns mitjans mentre que la resta va ocultar com gairebé sempre aquests trets i senyals de signe antidemocràtic i absolutament reprovables. Després estaven les certeses, perquè mentre la resta dels punts de l’assemblea es van resoldre com és preceptiu amb un torn previ de preguntes dels compromissaris, la votació sobre si Laporta havia de seguir en el seu lloc es va inserir a correcuita sense que ningú pogués dir ni piu. Una altra vergonyosa decisió, totalitària i contrària al reglament, que afegir a la història d’un president que per alguna cosa ja es coneix com el president emèrit.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides