Un 2021 amb cara de 2020…

Molts missatges de cap d’any presagiaven optimistes un 2021 millor que el 2020, i afegien, “no serà difícil”, reconeixent així que l’any que hem deixat enrere ha estat un autèntic desastre i, per tant, fàcilment superable. Reconec la magnitud de la tragèdia i firmaria els bons auguris a ulls clucs. Això no obstant, l’arrancada no fa ser optimista. Superats el pont de Puríssima, Nadal, cap d’any i reis amb relativa màniga ample, totes les dades de la covid-19 empitjoren arreu, i a Catalunya de manera molt alarmant. Em temo que ara el Govern voldrà fer tot allò que ha vingut ajornant a l’espera d’un miracle i/o a la recerca del complicat i necessari equilibri entre salut i economia. El confinament perimetral comarcal torna a ser municipal i tot fa témer que aviat domiciliari. En paral·lel, l’inici de la campanya de vacunació ha estat erràtic. Ens ha passat com amb les competències sanitàries de quan el primer estat d’alarma, les reclamàvem amb afany i quan van ser retornades no teníem massa clar per on avançar. Volíem les vacunes per abans-d’ahir, i un cop fetes les protocol·làries fotos dels primers vacunats, es va encallar la campanya. El que ve a ser una arrancada de cavall i una parada de burro. Si bé és cert que ningú estava preparat per un desastre tan majúscul com el que estem vivint, no és menys cert que la gestió de la pandèmia està resultant massa erràtica. Les restriccions van a batzegades, endavant i enredera, i sense una comunicació prou clara. Desenganyem-nos, els polítics estan massa distrets amb les eleccions i la gestió sanitària es veu massa condicionada per aquesta eventualitat.

Així, malgrat les altes expectatives, el 2021 no ha començat millor que el 2020. És curiós com la maleïda pandèmia ho ha frenat tot menys l’estultícia. Per exemple, el lamentable espectacle dels Estats Units. El derrotat president Donald Trump ha aprofitat l’arrencada de l’any posant la guinda al pastís del seu més que erràtic mandat. Els seus van assaltar el capitoli amb total impunitat, esperonats pel pitjor dels presidents que ha tingut el país. Ha demostrat sobradament que és un perill i se l’hauria d’incapacitar immediatament.

El 2021 també arrenca amb excitació electoral a Catalunya. La irrupció del ministre Salvador Illa en la precampanya, erigit candidat del PSC després de la renúncia de Miquel Iceta, ha capgirat el panorama. La seva flegma cotitza a l’alça i les enquestes certifiquen l’encert del moviment. Els socialistes catalans han passat de créixer a voler guanyar. Es veurà…

Un metge del meu poble demanava seny en la carta als reis de cara el 2021. M’hi sumo. Aquest any se’ns pot fer tan llarg o més que l’anterior, i només el superarem amb seny, en tots els sentits.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari