No als indults

El ministeri fiscal acaba d’oposar-se a la concessió de qualsevol classe d’indult als condemnats pel procés. Encertada decisió. Fa uns dies, El País va va fer una entrevista al magistrat jubilat Martín Pallín per haver publicat un llibre sobre el procés,  titulat El gobierno de las togas. El titular d’aquesta entrevista era que els condemnats pels delictes de sedició i altres conductes delictives, “no havien comès cap delicte”. Així de contundent.

És evident que només es pot fer aquesta afirmació des d’una certa ignorància del procés independentista des dels seus orígens, el 2013, fins a l’octubre del 2017. No és aquest el moment de desautoritzar profundament la seva desencertada valoració. Però sí de recordar, per exemple, l’editorial d’El País del 7 d’abril del 2018, encapçalat amb aquest títol: “Procés il·legal i violent”. A l’editorial es feia, entre altres consideracions, la següent anàlisi: “Independentment de la seva qualificació judicial, el procés va tenir un caràcter violent: hi va haver usos indeguts i exorbitants de la força, obstrucció física de la justícia, destrucció de vehicles policials, ocupació il·legal de carreteres, obstaculització de vies fèrries, intimidacions i escraches contra persones, violència sobre objectes del carrer… i sobretot, va ser un procés presidit per la coacció, per intentar imposar a la ciutadania una secessió unilateral, il·legal i obligatòria”. Procés que, a més dels fets acreditats en la sentència condemnatòria, el referit magistrat sembla ignorar, cosa que resulta sorprenent, ja que van ser conductes l’encaix de les quals en el Codi Penal era evident, i no només com a delicte de sedició, sinó en el més greu de rebel·lió.

Però sembla que aquest jutge desconeix la realitat evident del procés independentista o el seu obligat encaix en el Codi Penal. Aquest procés, com ja vaig exposar en la meva obra que l’analitzava, va tenir des del seu origen “una deriva autoritària, dretana i xenòfoba”. En qualsevol cas, a aquestes altures d’aquell procés resulta insòlit mantenir aquesta posició, llevat que aquest magistrat estigui especialment interessat en la suposada pretensió, absolutament improcedent, de la concessió dels pretesos indults.

A més, hi ha una dada objectiva que alguns pretenen ignorar. I recorro novament a un mitjà de comunicació d’evident objectivitat, La Vanguardia. Precisament, sobre la resposta penal del Poder Judicial davant les conductes dels dirigents de l’independentisme, el 8/7/2019 titulava: “L’alt cost penal del procés: 42 alts càrrecs davant la justícia”. Posteriorment, el 29/1/2020, una altra notícia afirmava: “Els processos del procés: més de 70 casos sobre la taula”. Es referia a la dificultat de “desjudicialitzar el procés”, la qual cosa resulta més que evident.

Tot això expressa que el secessionisme no es pot construir, de cap manera, prescindint d’un dels fonaments de l’Estat democràtic, com és el poder judicial, jutges i fiscals. Malgrat el perfil autoritari i antidemocràtic amb què ja plantejava la suposada República catalana la llei 19/2017, de tristíssima memòria. A més, Catalunya no es pot reduir –en paraules de l’analista Marlene Wind– als que aspiren a aquesta independència, constituïts en una tribu aliena als principis democràtics i, particularment, excloent el suport i la defensa dels drets humans que són els jutges i fiscals. Haurien de rellegir sense descans Montesquieu. I, per què no?, també a Alexis de Tocqueville, que els qualificava de “guardians de la llibertat”.

Afortunadament hi ha analistes que desqualifiquen el secessionisme, com l’esmentada Wind, que el qualifica com “el fantasma català”, en el context del procés de tribalització d’Europa. Es comencen a respirar altres aires. Com aquella moció del PSC al Parlament, el novembre del 2019, en què es va aprovar la renúncia a “qualsevol iniciativa unilateral”. Però el futur encara és incert, quan els independentistes encara suggereixen iniciatives totalment surrealistes i abocades al més estrepitós fracàs, com l’anomenat Consell de la República.

Concloc amb les paraules d’Antoni Gutiérrez Díaz: “La Catalunya d’avui és la Catalunya de tots i no deixarem que ens la prenguin aquells que amb nacionalismes extrems i provocadors volen utilitzar la bandera per amagar els seus interessos de classe…”.

(Visited 2.105 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

1 comentari a “No als indults”

  1. Qui hagi escrit aqsta serie de barbaritats sobre el proces d’independència de Catalunya no ha estat mai a casa nostra. O bé hi ha estat i menteix de forma descarada. L’unic delicte, i podriem parlar a bastament, es el de desobediència que mai et pot portar a presó.

    Respon

Feu un comentari