L’última pensada de l’expresident de la Generalitat Quim Torra ha estat lliurar al Museu d’Història de Catalunya la pancarta a favor dels presos de l’1-O, per la qual va ser inhabilitat, la que anava a favor dels presos independentistes.
Torra, que va ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte de desobediència, ha assegurat que no va ser inhabilitat “per penjar una pancarta, sinó per penjar aquesta pancarta, amb el que deia”; la seva condemna va esdevenir ferma quan, el 28 de setembre, el Tribunal Suprem (TS) no va acceptar el seu recurs i va confirmar la inhabilitació.
Torra ha sostingut que la seva acció anava encaminada a deixar clar que Catalunya “és un país que està en un procés d’independència i que viu una repressió per part dels governs espanyols, que li impedeixen de ser lliure.” El president ha declarat que va considerar que, com a mandatari i president, era el seu “deure deixar ben clar” que el govern de Catalunya era al costat del que la ciutadania de Catalunya havia expressat pacíficament i democràticament.
A més, ha assegurat que “complia el mandat del grup de detencions arbitràries de l’ONU, que exigia a tots els governs fer publicitat de la situació d’absoluta injustícia en la qual hi havia els presos i els exiliats.”
El president, que ha insistit que tornaria a penjar la pancarta, ha afegit que “potser canviaria l’expressió”, fent constar en ella que hi ha 2.850 persones que, segons ha assegurat, són represaliades pels governs espanyols, d’esquerres o de dretes.
Després de fer aquestes declaracions, Torra ha firmat, juntament amb la directora del Museu d’Història de Catalunya, Margarida Sala, i el director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Josep Manuel Rueda, el conveni de cessió de la pancarta al museu.
