Vuit entitats catalanes de l’àmbit social, veïnal i sanitari – la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Federació d'Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB), el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Rebel·lió Atenció Primària, Marea Blanca, La Capçalera, la Plataforma de Serveis Domiciliaris de Catalunya i la Marea Pensionista de Catalunya– reclamen al govern de la Generalitat, al Departament de Salut i al Consorci Sanitari de Barcelona (integrat pel govern català i l’Ajuntament de Barcelona) un pla immediat per l’atenció primària que garanteixi la qualitat de l’assistència i recuperi les característiques que li són pròpies: l’accessibilitat per a tothom; la relació continuada amb els professionals de referència; l’abordatge integral de les necessitats covid i no covid, i la coordinació efectiva amb altres nivells especialitzats i hospitalaris.
Els vuit col·lectius remarquen en un comunicat que “l’atenció de qualitat a les persones amb malalties habituals no covid està desapareixent” i subratllen que això està provocant “greus efectes per la salut” dels afectats. En aquest sentit, alerten que si la “pandèmia va per llarg i el seu control correspon a l’Atenció Primària”, aquesta “no solament es col·lapsarà sinó que morirà”. “Si cau l’Atenció Primària caurà tot el sistema sanitari català”, adverteixen.
Sota el lema "Se'ns ha acabat la paciència", les entitats recorden que la pandèmia ha posat de manifest “les greus conseqüències de les privatitzacions i retallades que els últims anys se li han infligit des del govern de la Generalitat” i asseguren que “moltes de les característiques que defineixen una Atenció Primària de qualitat estan sent severament posades en qüestió”. Per aquest motiu, denuncien que “l’accés als centres i als professionals s’ha trencat” i ho justifiquen assenyalant “les cues a les portes del centre, persones grans i malaltes suportant la calor, la pluja i ara ja el fred”. Així mateix, lamenten que els pacients vegin trencat el seu dret a la confidencialitat, ja que són preguntats “al carrer i davant de tothom” quin és el motiu de la seva visita.
El comunicat també assenyala que l’elevada demanda de pacients als CAP ha comportat que el conjunt de professionals que hi treballa s’hagi organitzat en agendes úniques, i denuncien que aquesta nova forma d’organització no permet que el pacient tingui un professional de referència al llarg del temps.
Les entitats veïnals, socials i sanitàries lamenten, al mateix temps, el col·lapse de les línies telefòniques i que s’hagin substituït visites que requereixen exploració i interrelació professional-pacient per l’atenció telemàtica o telefònica.
D’altra banda, remarquen que els professionals sanitaris estan esgotats física i emocionalment, i que es troben desesperats i desbordats, amb una gran part del seu temps ocupat en fer burocràcia ineficaç. “Alguns estan renunciant a la seva feina en veure impossible fer-se’n càrrec per més temps”, asseguren.
Així mateix, els col·lectius afirmen que “cada vegada més la població es refugia en els serveis privats”, i critiquen que aquests segueixin fent "la seva activitat normal sense assumir cap responsabilitat respecte la pandèmia”.
Per tot plegat, els vuit col·lectius exigeixen que el 25% del pressupost català destinat a sanitat vagi a l’atenció primària (actualment és del 14,7%); que el 50% de les aportacions extraordinàries per la covid-19 (uns 1.800 milions d’euros) es destinin a l’atenció primària i a la salut pública; i que els rastrejadors contractats per Ferrovial passin a dependre dels equips d’atenció primària (EAP) i no es faci cap més conveni amb empreses privades.
A la vegada, demanen que tasques com la realització de testos covid, el control d’infectats asimptomàtics o l’estudi de contactes es dugui a terme en espais alternatius annexos als CAP, que les persones que hagin donat positiu en coronavirus i estiguin malaltes siguin visitades i controlades pel seu professional de referència, i que l’administració adopti els canvis legislatius oportuns per descarregar de burocràcia al personal sanitari.
També reclamen millorar urgentment les infraestructures dels CAP més deficients (Passeig Sant Joan, Raval, Gòtic i La Pau) i que s’acceleri la construcció de nous edificis; garantir i agilitzar l’accessibilitat telefònica amb augment de plantilles i ampliació de les línies telefòniques; eliminar immediatament les cues dels CAP; fer efectiva la recuperació de la visita presencial, deixant la consulta telemàtica o telefònica només per a aquelles qüestions que es poden resoldre per aquesta via; i recuperar de forma immediata la visita per la professional de medicina o infermeria referent.
Pel que fa al personal, sol·liciten recuperar els professionals perduts amb les retallades i augmentar la plantilla de metgesses i infermeres adequant-les a les necessitats actuals i a les noves tasques; que s’augmenti suficientment la plantilla d’administratives amb formació sanitària creant la figura de “professional administratiu sanitari”; i que es solucionin les reivindicacions laborals de tots els col·lectius professionals dels EAP.
