Els socialistes catalans estaven molt satisfets amb el govern de Barcelona d’Ada Colau (Barcelona en Comú) i Jaume Collboni (PSC). Havien aconseguit arrencar als comuns el lideratge en matèria de seguretat ciutadana, marcaven el ritme en promoció econòmica, i tenen els agents empresarials calmats amb l’Ajuntament. Però les qüestions més simbòliques que darrerament han fet tornar el consistori i l’alcaldessa a la primera línia mediàtica són elements on els comuns treuen molt de pit i que als socialistes no els agraden gens.
De fet, l’últim episodi ha estat la retirada de la Medalla d’Or de la ciutat al rei emèrit Joan Carles I. El govern municipal va acabar dividit, amb els comuns donant-hi suport i els socialistes votant-hi en contra. Però el que va quedar a l’imaginari públic i mediàtic és que l’Ajuntament, amb un govern de Barcelona en Comú i PSC, donava l’esquena a la monarquia espanyola.
Les declaracions de suport als presos independentistes o les reaccions de Colau a les sentències del procés són altres dels elements que, malgrat ser purament simbòlics, preocupen el PSC perquè acaben vinculant l’Ajuntament amb polèmiques que a la resta de l’Estat fan mal a la seva imatge. De fet, la direcció del PSC pensa que Collboni no aconsegueix controlar les “sortides de to” de Colau.
