Les converses enregistrades per ordre judicial a David Madí i Xavier Vendrell, durant la instrucció de l’operació Vólkhov, posen de nou de manifest el càncer que destrueix la democràcia a Catalunya: la corrupció. Jo vaig pensar que, després de l’esclat dels grans escàndols dels últims anys -Pretòria, Mercuri, Palau de la Música, 3%, Pujol…-, la nostra classe política i empresarial hauria quedat immunitzada per sempre més d’aquesta xacra fastigosa.
Però no. Segons totes les evidències, David Madí i Xavier Vendrell, fent valer la seva posició política privilegiada, s’han dedicat amb una intensitat frenètica i una barra fora de mida al tràfic d’influències i a la rapinya dels pressupostos públics. Ni el mateix Jordi Pujol Ferrusola, en els seus temps de màxima impunitat, s’havia atrevit a actuar amb tanta prepotència i desvergonyiment com aquest parell.
Home de la màxima confiança d’Artur Mas, David Madí va abandonar la Generalitat l’any 2010 per dedicar-se als negocis privats. Sempre connectat, però, amb la cúpula del poder convergent. D’aquesta manera va aconseguir ocupar càrrecs preeminents a Endesa, a Telefónica, a Applus+… que se’l van acabar traient de sobre quan es va fer evident que era un dels abanderats del procés independentista.
Que David Madí és un mal bitxo, jo en tinc constància des de fa molts anys. Quan el vaig visitar al seu despatx de Presidència de la Generalitat per queixar-me de la discriminació total que patia EL TRIANGLE en la distribució de la publicitat institucional, l’aleshores secretari general de Comunicació va enregistrar, en secret, l’entrevista que vam mantenir. I se’n va vantar davant del jutge quan el vaig demandar per prevaricació!
És molt gruixut que un càrrec de Presidència es dediqui a enregistrar un periodista i editor al seu despatx oficial. Però la vida dona moltes voltes i ara ha estat David Madí qui ha arruïnat la seva vida, víctima, precisament, dels enregistraments, per ordre judicial, de les seves delictives converses telefòniques.
Els governs processistes de la Generalitat (2012-20) han propiciat que, a l’ombra de la coalició CDC-ERC, s’hagi creat una densa trama de corrupció, en la qual David Madí cobria el flanc convergent i Xavier Vendrell, el d’ERC. Per això, no és d’estranyar que tots dos apareguin barrejats en negocis tèrbols i en operacions polítiques destinades a alimentar la flama independentista, en companyia d’estrambòtiques llumeneres com Víctor Terradellas o Oriol Soler, uns espavilats que han acaparat subvencions i encàrrecs públics milionaris.
Atracament a TV3
Estem a les acaballes del règim processista, inaugurat l’any 2012 pel president Artur Mas, després de la imputació per corrupció d’Oriol Pujol, l’hereu de la dinastia. Les eleccions, previstes pel pròxim 14 de febrer, oloren a canvi. La societat catalana, castigada i exhausta, necessita pau i tranquil·litat per intentar superar la devastació que patim, empitjorada exponencialment per l’impacte de la pandèmia.
En aquesta etapa final del postpujolisme, s’ha instal·lat en els cercles de poder processista, que han governat a l’ample durant aquests últims vuit anys, la consigna del campi qui pugui i d’arramblar amb les restes del naufragi. Això es fa molt evident en el cas de TV3, l’últim búnquer d’aquest sistema caciquil i corrupte que, embolcallat amb l’estelada, ha dominat i destruït Catalunya.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), de la qual depèn TV3, s’ha convertit en una claveguera infecta per on circulen i s’escapen de manera escandalosa desenes de milions d’euros públics, que van a parar a les butxaques dels amics i aprofitats de sempre. I això que el consell de govern de la CCMA té el seu mandat caducat i que el Parlament va aprovar, fa més d’un any, la substitució del director de TV3, Vicent Sanchis!
L’atracament a cara descoberta que s’està produint a TV3 per part de productores, empreses de subministrament i figures emblemàtiques del processisme, com Mònica Terribas, és una vergonya nacional que cal denunciar i aturar. La “joia de la corona” del pujolisme ha degenerat en un cau de lladres i oportunistes que saquegen sense control.
