Xile, l’estel de l’alba i la justícia social

Fa 32 anys el poble xilè va votar en un plebiscit que va posar fi a una de les dictadures més sagnants de Llatinoamèrica. Aquest diumenge tornarà a les urnes per decidir si posa fi a un dels llastos heretats d'aquesta dictadura, la Constitució imposada per Augusto Pinochet que ha permès blindar durant tres dècades un model que impedeix abordar reformes indispensables per lluitar contra la desigualtat.

Els ulls del món tornaran a mirar cap a aquest país remot on vaig néixer per escodrinyar els resultats d'un procés electoral considerat el més transcendent després del que va permetre el retorn a la democràcia el 1988. Si guanya l'opció Aprovo, s'obrirà un procés constituent per redactar una nova Constitució. Els xilens i les xilenes han de decidir a més qui la redactarà, si una convenció de representants electes completament nova o una de mixta integrada també per càrrecs parlamentaris electes.

El plebiscit arriba després d'un any en què Xile ha viscut un esclat social sense precedents. La bandera de lluita és l'enorme desigualtat que s'arrossega des dels anys ‘80 quan es va imposar un model econòmic neoliberal que només es va poder aplicar amb la mà de ferro d'una dictadura.

Xile és actualment un dels països més rics de la regió però també un dels més desiguals, cosa que s'ha fet més dur de suportar en l'última dècada. El cost del bitllet de metro s'ha duplicat mentre els sous s'han mantingut estancats. El preu de l’habitatge ha crescut un 150% però també serveis essencials com la salut, l'educació i les pensions, privatitzades durant la dictadura. La major part de la població només té accés a serveis essencials de qualitat si els paga de la seva butxaca. Els medicaments tenen preus prohibitius. Puja l'aigua, l'electricitat, però al mateix temps la classe política i econòmica protagonitza escàndols de corrupció milionaris.

En les últimes dècades, Xile ha aconseguit un pas important que és el d'eradicar l'extrema pobresa. El 1973, quan el govern de Salvador Allende va arribar a la presidència de Xile, la gent vivia en barraques. Arribaven les pluges d'hivern i tot quedava submergit en un fangar que es cobria de gel pel fred. Avui, les classes populars viuen en habitatges modestos amb serveis sanitaris en carrers asfaltats però no es poden permetre un tractament de càncer o un bon col·legi perquè la salut, l'educació i les pensions estan en mans de grans empreses que es lucren amb aquests serveis essencials.

"No és només per l'alça del transport públic. És pel robatori de les AFP (administradores de fons de pensions) , és per l'aigua, la llum, per la impunitat per als rics. Perquè els nostres avis es moren sense salut i amb unes pensions miserables", deia un dels missatges que circulaven per xarxes socials la primera nit de les protestes que van començar fa un any sota el hashtag que ha donat nom a el moviment: Xile Desperta.

La violència policial i militar que vaig viure manifestant-me quan era una adolescent durant els últims anys de la dictadura torna a ser part de la vida de Xile. Les protagonistes són altres joves però els vehicles que els llancen aigua bruta per dispersar, els cops i els abusos policials als carrers i comissaries són els mateixos d'aleshores. Han crescut en democràcia però en una on l'1% de la població acumula el 25% de la riquesa.

Fa un parell de mesos, l'escriptor xilè Jorge Baradit recordava en un acte on vam coincidir que Xile és un país en espera contínua d'una alba que permeti un nou començament. El govern de la Unitat Popular va materialitzar aquest anhel permanent de justícia social que està plasmat en les banderes xilena i maputxe a través d'un estel, la estrella de l’alba o “lucero de la aurora”. És l'astre que roman en el cel quan els raigs de sol comencen a sortir anunciant l'arribada d'un nou dia.

Aquest diumenge, els xilens i les xilenes miraran una vegada més al cel amb l'esperança renovada que el procés constituent que s'obre representi l'arribada d'aquesta alba que mai arriba, el de la justícia social que esperen des de fa un segle.

(Visited 95 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari