Fa poc més d'un mes que l'Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC i membre de la comunitat universitària, va afirmar sense que li caigués la cara de vergonya que l'independentisme no podia permetre rectors universitaris unionistes.
Paradoxalment, una jutgessa, magistrada del Jutjat del Contenciós-Administratiu número 3 de Barcelona, acaba de definir-se sobre el manifest que van subscriure les universitats catalanes l'octubre de l'any passat, en relació a la condemna de la declaració del referèndum il·legal de l'1-O en el qual, entre altres coses, exigien la immediata posada en llibertat dels presos, denunciaven "la deriva autoritària" dels poders de l'Estat i reivindicaven l'autodeterminació de Catalunya. La justícia és clara: la declaració vulnera el dret a l'educació, a la llibertat d'expressió i a la llibertat ideològica. "La universitat forma part de l'administració pública i no és una institució de representació política. Per tant, està sotmesa al deure de neutralitat i aquest deure implica que la universitat no pot assumir com a pròpia una posició política determinada, i molt menys quan aquesta posició és manifestament contrària als valors i principis de l'ordenament jurídic vigent".
Aquesta contradicció aparent amb el que realment pensen els rectors no és més que l'expressió de la pressió extrema que ha exercit l'independentisme sobre les institucions i el teixit social, forçant a definir-se a favor de la seva pròpia ideologia. La pressió ha triomfat temporalment, per por de moltes persones a expressar l'opinió contrària. En aquest sentit, alguns rectors universitaris han estat fent equilibris entre posicions diverses, durant anys, entre la pressió d'alguns i la incompareixença dels altres. És obvi que la Universitat, per definició, ha de ser plural i que el fanatisme de la senyora Paluzie s'avé malament amb la llibertat d'expressió i que la sentència posa les coses al seu lloc, però no deixa de ser cert que els rectors s’han vist assetjats i en la corda fluixa durant els difícils temps que hem viscut.
Esperem que a poc a poc, Catalunya recuperi l'expressió de la seva pròpia pluralitat i que la pressió que hem viscut durant aquest temps per poder expressar les nostres idees amb llibertat, sense por de ser insultats, agredits o menyspreats, es vagi diluint. En aquest sentit, jo dic que siguin benvinguts els rectors que representin la pluralitat de la nostra societat, desitjant que puguin evitar, en el futur, la polarització ideològica a les universitats i l'assetjament del fanatisme excloent.
