Per l’esquerra, o per la dreta?

En el pendent del retorn a la normalitat (si alguna vegada aquesta va ser anormal), la gran pregunta és per on tirar. No sembla necessària la bola de vidre per a intuir que immediatament les coses no canviaran tant. La qüestió està en quina direcció ho faran.

A l'agost del 1789, a l'hora de debatre en l'Assemblea nacional francesa el paper del rei en la futura Constitució, els diputats del veto real, en la seva majoria nobles i clergues, es van col·locar a la dreta del president (lloc d'honor) i els qui s'hi oposaven, els del Tercer Estat, a l'esquerra. Els primers compartien conceptes com l’ordre, la seguretat, la tradició, la religió, el conservadorisme… propis, diguem, de les classes dominants. Els segons valoraven la igualtat, el treball, la solidaritat o el reformisme. Aquesta dicotomia va adquirir carta de naturalesa amb la Restauració: a un costat els reaccionaris, a l'altre els liberals.

Al pol fundacional de l'esquerra, que encara perviu, s'hi han anat agregant nous atributs, com la tolerància, l'internacionalisme, el feminisme, l'ecologisme o el sector públic enfront del privat. La dreta, que també es metamorfosa, enalteix el nacionalisme, la iniciativa privada, el conservadorisme, l'autoritarisme… En qualsevol cas, i més enllà dels espais difusos compartits, els conceptes esquerra i dreta continuen sent vàlids per a entendre'ns. La tesi de Francis Fukuyama i els seus feligresos, com Mario Vargas Llosa, de proclamar la fi de la història, el triomf final del liberalisme i amb això la desaparició de l'eix esquerra-dreta (per a ser tot de dreta) ha quedat reduïda a ferralla. També Franco va proclamar la superació de la divisòria esquerra-dreta.

A vista d'ocell, tot sembla indicar que és la dreta la que més està acusant el cop de la COV-19. Per exemple, l'epidèmia ha deixat en evidència les limitacions del sector privat, ha col·locat la vida per davant dels interessos econòmics i ha posat a la defensiva als qui neguen el canvi climàtic. En tal sentit, a la llum de mesures com la renda mínima, la posada a disposició pública de la sanitat privada, i fins i tot les mesures financeres acordades per la UE semblen donar la raó a Slavo Zizek, quan parla d'un futur més comunista, encara que “fosc”.

En qualsevol cas, com en la Borsa, l'índex general no és traduïble a cada valor concret. La realitat va per barris. Aquí, a França, Itàlia i altres països de la Unió, i de fora d'ella, les dretes, argumentant la caiguda de l'ocupació i la producció, parlen, i molt, del rellançament de l'economia, mitjançant rescats incondicionals d'empreses o el rebuig a nous impostos (“per a no desincentivar als inversors”), esforços suplementaris als assalariats, relaxació de les polítiques mediambientals… L'esquerra, amb especial protagonisme dels ecologistes, planeja una reorientació de l'economia, sobre la base de més justícia social i orientació verda; més inversió pública, sobretot en sanitat i ciència, i ajudes socials als més fràgils.

Els de dretes, que en el cas de Donald Trump, Boris Johnson, Jair Bolsonaro i companyia ja van tractar de buscar dreceres per a assegurar els dividends a costa de la vida, continuen enarborant l'estendard del catastrofisme econòmic i social per espantar i que les coses segueixin com sempre, i fins i tot millorin per als rics. Les esquerres s'alarmen davant la possibilitat de girar l'esquena, sobretot a la desigualtat social i al canvi climàtic.

En llocs com els EUA i Regne Unit, previsiblement seguirà la dreta mantenint la paella pel mànec, a curt i mitjà termini, sempre que esdeveniments col·laterals no alterin les coses. A França, la majoria d'Emmanuel Macron no estarà exempta de discussions de família entre liberals i socialitzants. Portugal, exemplar. A Espanya, més soroll que nous d'una dreta, no sols desubicada sinó pre-democràtica, en algunes de les seves versions. I que Déu guardi per molts anys el govern de Pedro Sánchez, que constitueix el major actiu disponible per a sortir d'aquesta crisi millor que com hi vam entrar.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides