El president Quim Torra afronta una triple crisi que amenaça la seva continuïtat al capdavant de la Generalitat. D’un cantó, els paorosos efectes sanitaris i econòmics provocats per la pandèmia de la Covid-19, que han arrasat el teixit empresarial i han disparat l’atur a Catalunya. De l’altre, la revolta que s’ha escampat per les zones rurals i les comarques de muntanya contra la llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat que impulsa el conseller Damià Calvet. I, en tercer lloc, l’esclat d’indignació laboral i sindical que ha desfermat l’anunciat tancament de les tres fàbriques que la multinacional Nissan té a casa nostra.
Aquesta triple crisi té un caràcter sistèmic. Uneix, a la vegada i per diverses raons, les patronals Foment del Treball i Pimec i els principals sindicats (CC.OO., UGT i CGT). Visibilitza un front en el qual coincideixen PSC i ERC, deixant arraconats els postconvergents de JxCat. Parla, a la vegada, el català de les comarques de la Catalunya interior -marginades històricament pel poder ‘barcelonacèntric’- i el castellà dels barris obrers de la perifèria metropolitana, víctimes de la desigualtat social que imposa el capitalisme neoliberal.
De la Catalunya fracturada per l’aventura secessionista i severament castigada pel coronavirus n’està sorgint un potent moviment de protesta que s’estén per tot el territori, a mesura que anem avançant en el desconfinament i la gent ja pot moure’s pel carrer. Però també, a la vegada, una voluntat massiva de regeneració en la manera de fer política i de gestionar el poder i els recursos públics.
El president Quim Torra està en el lloc inadequat, en el moment inoportú. El divorci entre JxCat i ERC sembla ja irreversible, després de la decisió dels republicans d’abstenir-se al Congrés dels Diputats per facilitar la nova pròrroga de l’estat d’alarma que propugna el president Pedro Sánchez.
Els alcaldes, pagesos, ramaders, propietaris de boscos, petits empresaris rurals, organitzacions patronals… fan pinça amb els sindicats i els partits d’esquerres que defensen els drets dels treballadors a l’hora de denunciar la clamorosa ineficàcia i l’erràtica política que mena el president de la Generalitat, Quim Torra, governat a teledistància per l’hoste de Waterloo. La situació és, objectivament, insostenible i només cal el “clic” que desencadeni la necessària i urgent convocatòria d’eleccions a Catalunya per tal d’encarar, amb un Govern fort i potent, l’etapa de reconstrucció que, plegats, hem d’activar tot seguit. Quim Torra ha d’entendre que ja fa més nosa que servei.
