La humanitat és una

Recomano seguir efusivament la web worldometers.info. És una pàgina que recull, en temps real, l’evolució de tota mena d’estadístiques amb una visió pluritemàtica i global: nombre de naixements, de defuncions…; fabricació de nous cotxes, de bicicletes, d’ordinadors…; despesa mundial en sanitat, en educació, en armament…; persones que esdevenen obeses, persones que moren  de fam…; emissions de CO2; nombre d’internautes, volum de mails que s’envien, de tuits que s’escriuen…

Aquesta web resulta de molta utilitat, actualment, per conèixer l’expansió de la pandèmia de la Covid-19 i el seu impacte en cada país. Però, sobretot, perquè ens dona una perspectiva de conjunt de l’activitat humana en el planeta Terra, que ja és una evidència gràcies als avenços de les tecnologies de la comunicació, però de la qual encara no en tenim una consciència clara a causa de les distorsions localistes i patriòtiques que ens ennuvolen la vista.

La humanitat és una i som més de 7.775 milions de persones, distribuïdes en 193 països, de les quals, 4.522 milions estem connectades a Internet. Però la nostra intel·ligència col·lectiva i la nostra capacitat d’empatia i d’organització encara són molt deficients. Ho demostren, per exemple, les 24.000 persones que cada dia, per vergonya de tots plegats, moren per desnutrició, de les quals un 75% són infants menors de cinc anys. 

I ho veiem aquests dies, amb l’alarma mundial desfermada per l’explosió de les infeccions de coronavirus, que salta de país en país sense que hi hagi fronteres ni banderes ni llengües que l’aturin. En comptes de col·laborar eficaçment, amb l’establiment d’un estat major planetari únic que planifiqui i coordini la logística per fer front a la pandèmia i unifiqui la recerca científica per aconseguir un tractament de la malaltia i una vacuna, els governs s’han llançat a una cursa folla i ridícula per arrabassar-se mascaretes, respiradors, tests… els uns als altres i per fer, cadascun, la “guerra” pel seu compte, amb estratègies diverses i disperses. Aquest caos ha contribuït, sens dubte, al creixement exponencial del nombre de contagis i de víctimes mortals de la Covid-19.

Tenim les estructures per donar la necessària resposta global a problemes globals, com és el cas d’aquesta pandèmia: l’ONU, l’OMS, la FAO, l’UNICEF, l’ACNUR… Però ens cal la voluntat política per dotar-les de recursos i d’autoritat perquè puguin complir la missió per la qual foren creades i que ha quedat a mig fer. La sobirania que ens cal és la universal i hem de sortir d’aquesta crisi humanitària amb aquesta ferma convicció política.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides