El nazisme que no cessa torna a expressar-se, amb el seu rostre més cruel, amb la mort dels que anomenen "estranys"; aquesta vegada; a través de l'assassinat de nou persones de diferents orígens nacionals, especialment els d'origen turc. Persones pacífiques i, sobretot, ciutadans assentats en terra alemanya, víctimes de la màxima brutalitat. És un nou senyal d'alarma, especialment per als governs, del gravíssim perill que ens amenaça en el conjunt de la Unió Europea.
No és casual que aquests assassinats hagin coincidit amb el Manifest del Fossar de la Pedrera, impulsat per l'Associació Catalana d'Expresos Politics del Franquisme, del passat 16 de febrer. És una resposta necessària i contundent a la resolució de Parlament europeu del passat setembre, que equiparava, "com règims igualment totalitaris i genocides" al nazisme i el comunisme. La iniciativa va ser i és absolutament inacceptable, sobretot per la coincidència amb la posició dels sectors actuals de l'extrema dreta. No debades, la iniciativa va partir, entre d’altres, de representants d'Estats com Hongria i Polònia.
Va ser una declaració injusta i falsa. Que oblida que la 2a Guerra Mundial no va començar amb la invasió pel Govern nazi de Polònia sinó que va tenir com a "pròleg la guerra d'Espanya de 1936 a 1939," … agressió a un Estat sobirà membre de la Societat de Nacions davant la passivitat, estèril o còmplice, d'un impotent “Comitè de No Intervenció ". Que, entre les sòlides crítiques que mereix, defuig "el més important i massiu fenomen de solidaritat de l'era contemporània, cristal·litzat en la mobilització de més de 35.000 voluntaris procedents de 54 països que van fer seva la causa de la República Espanyola …" durant la guerra d'Espanya.
S’amaga que "els comunistes espanyols … .van bolcar la seva experiència militar en la resistència contra l'ocupació alemanya tant a França com a la Unió Soviètica …".
"Es difumina la responsabilitat de les potències occidentals que, amb la seva política d'apaivagament, expressada al Pacte de Munic, van tolerar el rearmament alemany …".
"Es menysté, quan no es menysprea, el valor de la contribució militar de les forces comunistes franceses, italianes, belgues, iugoslaves o gregues a la derrota de la Wertmacht …".
En particular, al nostre país, "els comunistes van mantenir el combat contra el franquisme des del mateix moment de la derrota de la República fins a la consecució de les llibertats democràtiques sense desistir en la lluita ni un sol moment de les quatre dècades de dictadura …" .I moltes més raons per valorar, com fa aquest Manifest, que "qualsevol equiparació entre nazisme i comunisme és moralment injusta, històricament errònia i políticament menyspreable".
El Manifest recomana a la Unió Europea que “s’inquieti" davant l'increment de la ultradreta, donant les directrius adequades per fer-hi front, amb tots els recursos legals imaginables. Perquè, com anunciava Bertolt Brecht, "encara és fecund el ventre que va engendrar la bèstia".
