La presidència d’Elisenda Paluzie al capdavant de l’ANC ha portat aquesta organització a una pèrdua de la seva capacitat de mobilització. Les últimes convocatòries no han estat reeixides i Paluzie, en un intent desesperat de salvar els mobles davant l’Onze de Setembre, ha demanat als seus associats que pressionin els partits independentistes, malgrat que alguns d’ells estan decebuts per la radicalitat dels últims missatges de Paluzie.
L’ANC, nascuda la primavera del 2012 com una entitat unitària i no partidista per la independència, ha viscut els seus millors moments sota les presidències de Carme Forcadell o Jordi Sànchez. Mentre que la primera es permetia fins i tot ordenar a Artur Mas, president de la Generalitat en aquells moments, que posés les urnes, el segon entrava i sortia del Palau de la Generalitat com si fos un conseller de Carles Puigdemont.
Amb Paluzie, en canvi, tot ha canviat. Quim Torra mira més els CDR que no pas l’ANC, a diferència dels seus predecessors. Mentre que sembla clar que PDECat i ERC han abandonat la unilateralitat de facto (mantenint-la en la utopia), l’ANC insisteix en la declaració unilateral d’independència, una qüestió que ja ni tans sols la CUP preveu en un futur pròxim. Només els legitimistes puigdemontistes estan en la mateixa línia de Paluzie.
La presidència de Paluzie també ha rebut crítiques de fundadors com Pere Pugès, que s’ha desmarcat de la línia seguida per l’actual ANC. En els seus orígens, ERC estava molt a prop de les decisions que prenia l’Assemblea, així com l’antiga Convergència. Ambdós partits pretenien controlar l’organització i, en certa manera, així ho feien. A més, l’ANC comptava amb les aportacions d’Òmnium, però aquesta s’ha desmarcat de les últimes convocatòries de l’entitat.
Paluzie ha fet pública una carta dirigida als seus associats en la que assegura que cal mantenir la “pressió” als partits des del carrer. A més, exigeix que les formacions polítiques “compleixin amb el seu compromís vers el país”. Per Paluzie, l’independentisme viu un moment de “desconcert” i insta a tornar a manifestar-se per la independència el proper 11 de setembre.
LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA
