La qüestió de les persones que dormen al carrer o en habitatges en condicions molt precàries no es resol i fins i tot empitjora en molts països europeus. Així ho denuncia el quart informe sobre l’exclusió habitacional a Europa elaborat per la Fundació Abbé Pierre i la Federació Europea d’Organitzacions Nacionals que Treballen amb les Persones Sense Llar (Feantsa). La Fundació Arrels, que treballa amb persones sense llar a Barcelona des del 1987, en va atendre l’any passat 2.368, un 24% més que el 2017. Només Finlàndia aporta dades positives en la lluita contra el sensellarisme.
En la presentació de l’informe, els seus autors, Freek Spinnewijn (Feantsa) i Christophe Robert (Fundació Abbé Pierre) es pregunten què significa la cohesió europea quan més d’un sensellar mor cada dia a França i ho fa trenta anys de mitjana abans que la resta de francesos o quan el nombre de persones sense llar mortes ha crescut un 24% al Regne Unit entre 2013 i 2017. La Memòria de la Fundació Arrels del 2018 recull que ha acompanyat en la mort 25 persones a Barcelona. Tenien de mitjana 62 anys, 22 menys que l’esperança de vida a la ciutat.
L’informe Feantsa del 2019 torna a denunciar que no hi ha una política comuna europea respecte a aquesta qüestió i cada país fa la guerra pel seu compte. Això complica tant afrontar-ho amb eficàcia com disposar de dades comparatives. “Els Estats membres i les autoritats locals, com a legisladors i garants de la implementació de les polítiques públiques, han d’acceptar la seva responsabilitat davant aquesta situació, que empitjora cada any a molts països europeus”, escriuen Spinnewijn i Robert.
LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA
