Blanquejar la violència

Tothom té contradiccions, una de les meves és que sóc una afeccionada, gairebé arribant al freakisme, de les sèries policíaques, sèries que han creat un imaginari col·lectiu que ha propiciat canvis socials al meu entendre preocupants.

El context d’aquestes sèries posen al centre l’acció policial. Sempre ha estat una acció violenta, donat que parlem de sèries d’acció, en les que trobem pèrfids delinqüents. Ens ofereixen situacions versemblants però irreals alhora i que apel·len a les baixes passions. També estem parlant de situacions socials que es plantegen més properes a l’exclusió social que a la delinqüència, tot i que , sovint, trobem que el delicte és la fatal conseqüència final.

L’exemple de relat seria: es deté un presumpte delinqüent, del qual es pressuposa des del primer moment la seva culpabilitat. Sovint es fa la detenció amb violència i l’etern duet poli bo-poli dolent es porta a terme a la sala d’interrogatoris on un dels subjectes actua com “cuidado que estoy muy loco” mentre l’altre es manté contingut. Tot i que les proves esdevenen centrals, l’amenaça verbal és constant, la justificació de la tortura, els espais foscos, la culpabilització malgrat es demostri el contrari, sovintejant la demanda de la pena de mort.

Aquest és el relat –amb variacions molt diverses segons la sèrie- que rebem de forma perseverant en moltíssimes cadenes televisives i que omplen les diferents hores del dia, sense massa respecte per la regulació de continguts en franges protegides. I anem normalitzant la violència i l’amenaça; se’ns provoca inseguretat i por a allò que ens assetja fora de l’estabilitat de la nostra llar.

I arribem a la dura realitat. Veiem com al carrer dorm una munió de gent sense sostre, tot i que sovint l’han tingut i han cregut en la seguretat que els oferia. Passegem i fugim d’aquells o aquelles que no vesteixen de forma modèlica. Donem alegrement les nostres dades en formularis a internet. Desconfiem de qui parla massa amb els nostres fills i filles. Ignorem persones que ens demanen ajuda… per por. Ens han introduït la por al cos i han modelat a gust la nostra percepció de seguretat.

Aquesta percepció és la que ens aïlla de les xarxes veïnals, de la comunitat perquè individualitza, la por que ens han introduït ens porta a la desconfiança en models estereotipats mentre que normalitza d’altres que es consideren com a vàlids. És així com normalitzem violències que s’exerceixen en el nostre entorn. Violència econòmica, institucional, policial, física, psicològica. Desnonaments, càrregues policials, detencions arbitràries, demanda de documentació a joves i a migrants… podríem posar molts altres exemples.

Diu la filòsofa Fina Birulés que “la violència humana no és bestial ni tampoc irracional, només cal pensar que la majoria dels casos de violència implica la fabricació d’armes, que suposa una activitat mental d’alta complexitat. De forma que la violència humana és lluny de ser irracional”.

De forma planificada se’ns inocula el virus de la por, això ens produeix inseguretat i la demanda de més seguretat, encara que sigui per sobre dels drets. I les víctimes de les injustícies esdevenen, poc a poc, culpables de la situació. Així doncs, si la gent surt a defensar escoles l’1 d’octubre “normal que la policia carregui”; si un home està agredint una dona “ella s’ho ha buscat”; que surt un moviment clarament xenòfob i, a més, armat contra la caravana de migrants d’Hondures “perquè marxaven junts i a més amb banderes del seu país, no volen integrar-se, volen ocupar-nos”; que es vol aprovar la llei de memòria històrica doncs “demanem prohibir el comunisme i totes aquelles ideologies populistes que fomentin l'enfrontament”.

Seguretat a canvi de drets, però això, com tota la resta, també és una fal·làcia, són molts els exemples d’exèrcits que creen el caos en entorns pacífics, de policies que actuen sense raons, de guàrdies privats de seguretat que s’excedeixen, d’entorns aparentment segurs en que s’agredeix. Són massa les discriminacions que rebem diàriament i que conformen un contrarelat a aquesta percepció d’inseguretat que ens injecten per tal de blanquejar la violència del sistema i culpabilitzar les víctimes.

La violència és una reacció, si, però planificada. Una reacció de por a l’exercici de llibertat humana.

(Visited 40 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari