La inseguretat jurídica

El 1984, quan l'actriu argentina Nacha Guevara va tornar al seu país després de gairebé una dècada d'exili, va confessar i va fer èmfasi en la seva experiència de la inseguretat jurídica que va sentir i la va angoixar en els diferents llocs on havia residit. La seguretat jurídica és un dels pilars bàsics on se sustenta una societat sana i democràticament sostenible.

Sense aquest element indispensable, o quan es posa en dubte, l'estat de dret entra en una perillosa via de descomposició. Descomposició que arriba a les institucions que han de garantir el compliment dels ordenaments que la societat, lliurement, s'ha atorgat per articular una convivència pacífica, democràtica i justa.

En el nostre cas, estem vivint i patint les conseqüències nefastes del govern de l'expresident Mariano Rajoy en l'àmbit judicial. Un president del govern que no va dubtar a manipular els més alts estaments judicials del país, vulnerant la imprescindible separació de poders, qüestionant i apartant de la carrera judicial jutges que investigaven les trames de corrupció del Partit Popular, que ell presidia, col·locant fiscals generals de dubtosa capacitat per al càrrec i, el que és més greu, que tenien qüestionada la seva imparcialitat.

Quan des de les més altes instàncies d'un país es transmeten aquestes actuacions, la societat sencera se’n ressent i es comença a constatar aquest estat d'inseguretat i, per tant, de desconfiança. Es crea un estat de descreença pervers, que comporta la manca de participació ciutadana en el fet i la cosa pública, complicant la convivència i cedint grans parcel·les de poder a l'arbitri de dirigents generalment mediocres i poc capacitats per a les tasques de govern. Recordem aquella frase: "Els espais sempre s'ocupen". Entre d’altres coses, aquesta va ser la negativa gestió del govern de Mariano Rajoy pel que fa a la justícia, actuació que va culminar llençant sobre les estrades judicials el pes d'una acció de clar contingut polític, el cas Catalunya, per incapacitat, negligència i visió política curta.

Avui estem davant d'una seriosa i greu crisi político-jurídica que, entre d’altres coses, és conseqüència del que s'ha dit anteriorment, on la justícia espanyola va ser posada en dubte per tribunals d’altres països europeus i, fins i tot, corts internacionals han revocat o s'han manifestat contràries a resolucions, imputacions i condemnes dels estaments jurídics espanyols. El Tribunal Suprem, amb les seves insòlites incongruències recents, és una prova més de l'estat de descomposició de la justícia. Manejat per magistrats i presidents de sala que fan sospitar que responen més a concepcions polítiques i interessos determinats per poders fàctics que a la justa interpretació i aplicació de les lleis.

Estem a les portes de la culminació d'un procés que mai no hauria d'haver arribat a aquest estadi, un procés que Mariano Rajoy no va tenir cap problema a propiciar: la judicialització de la política, donant una nova mostra de la seva incapacitat. Els dirigents polítics catalans, tant els que estan a la presó, com els que estan pròfugs de la justícia, s'enfronten a un judici viciat en les principals imputacions, delictes de dubtosa sostenibilitat jurídica, qüestionats per experts juristes nacionals i estrangers, tot producte d'una irresponsable actuació de Mariano Rajoy.

La resolució d'aquest greu problema no deixarà satisfeta a cap de les parts implicades. La justícia serà la principal perjudicada, el descrèdit el té garantit als ulls dels ciutadans. A aquest panorama no desitjat s’hi sumen els improperis, les desqualificacions i amenaces d'incompliment d'un altre element desestabilitzador i incompetent com és el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra. Tot està servit per col·locar la justícia espanyola en un lloc que mai no hauria d'haver assolit: la sospita i la desconfiança d'una societat que veu descompondre’s un estat de dret que hauria de vetllar i garantir els seus drets. Sempre he sostingut que els culpables no m'interessen. M'interessa el mal causat i les possibles conseqüències i solucions. Aquestes requeriran una gran dosi d'intel·ligència política i sobretot temps.

(Visited 28 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari